TRIBUNA

L'ANC demana el divorci

Amb la seva aposta per la via unilateral, l'Assemblea s'allunya definitivament de l'independentisme governamental i fins i tot del seu líder a la presó, Jordi Sànchez

2
Es llegeix en minuts
er4trt

er4trt

La celebració del Consell de Ministres a Barcelona el passat dia 21 de desembre ha evidenciat la distància creixent entre l'independentisme governamental i la resta. L'existència de diferències entre els diferents sectors de l'independentisme no és nou, s'ha expressat en diferents ocasions i s'explica perquè en el sí d'aquest moviment hi conviuen actors polítics de molt diferent naturalesa (partits, grups de pressió, activistes són adscripció i grups d'acció directa) que des de l'inici del procés no només han palesat diferències estratègiques i diferents repertoris d'acció col·lectiva per aconseguir la independència sinó també models de societat radicalment oposats un cop assolida. D'aquí, per exemple, les reticències de la CUP a unir-se a Junts pel Sí el 2015 o la seva negativa a investir Artur Mas. En canvi els grups de pressió, l'anomenada societat civil encapçalada per la vella Omnium Cultural, l’ANC i la cada vegada menys visible Súmate sempre havien advocat per la unitat d'acció de l'independentisme pressionant a ERC i CDC i successors a cooperar i concórrer conjuntament a les eleccions en comptes de competir. Almenys fins fa poc.

Notícies relacionades

La decisió de l’ANC de promoure, a iniciativa de Jordi Graupera, unes eleccions primàries a Barcelona i altres municipis de Catalunya per elegir als candidats de l'independentisme a les eleccions municipals, i el fracàs la seva estratègia unitària per la negativa dels partits establerts i de la Crida Nacional de Puigdemont a sumar-se a la iniciativa, han alterat no només les relacions entre l'associació independentista i el PDECAT i ERC sinó la pròpia naturalesa de l'associació. Tenint en compte que un dels criteris comunament acceptats per a distingir a un partit polític d’altres tipus d'organitzacions és el fet que aquests presenten candidats a les eleccions,  exactament el que està  fent la ANC de cara a les eleccions municipals, cosa ben diferent al que succeí amb els seus líders Carme Forcadell Jordi Sánchez quan el  2015 i 2017 es van integrar en candidatures col·lectives, sembla que aquesta associació està mutant en partit.

L’ANC, a més, ha mostrat un gran descontentament amb la reunió mantinguda per membres del govern català amb membres del govern espanyol i pel manteniment del diàleg i manté la seva aposta per la via unilateral. S'allunya definitivament de l'independentisme governamental i fins i tot del seu líder a la presó, Jordi Sánchez, partidari de la reunió, i pel que fa a l'estratègia s'acosta cada vegada més a la CUP i a l'activisme de carrer dels CDR partidaris la unilateralitat i de la implementació la república. La distància és tal que la seva líder Elisenda Paluzie ha arribat a afirmar que si el govern català no compleix amb aquest programa cal pensar en les seves substitució. Però això, i malgrat  la seva enorme influència, només ho pot aconseguir amb presència a les institucions després d’haver-se presentat a les eleccions.