El debat polític

Vox sota la catifa

La política espanyola ha substituït l'amenaça real de la ultradreta per les interpretacions esbiaixades al voltant de Catalunya

1
Es llegeix en minuts
Vox sota la catifa

Gogo Lobato

Amb un parell de setmanes n'hi ha hagut prou perquè la política espanyola amagui el problema de Vox sota la catifa. Incapaç de fer dues coses alhora, ha substituït l’amenaça real de la ultradreta –cosa que cal prendre seriosament– pels escarafalls i les interpretacions esbiaixades al voltant de la situació política a Catalunya. Es podria esperar una cosa així de PP i Ciutadans, ja que al capdavall acabaran pactant amb Vox sense problemes –com un dinar de cosins germans, distanciats només perquè fa anys que no es veuen–, però no hauria de passar el mateix amb el PSOE.

Notícies relacionades

Perquè comprenguin millor la realitat de l’Espanya que ve, algú hauria d’enviar als socialistes el vídeo de la conferència que l’historiador Timothy Snyder va fer fa unes setmanes al CCCB de Barcelona, parlant del seu assaig 'El camino hacia la no-libertad’ (Galaxia Gutenberg). Entre diverses idees provocadores, Snyder va qüestionar el mite de les nacions estat. En realitat, va dir, mai no hi ha hagut nacions estat en aquesta Europa que es vol sàvia i antiga; es tracta d’un artifici per superar les guerres colonials dels països imperialistes: avui el mercat europeu és un substitut d’aquells mercats colonials. L’Espanya postfranquista és un bon exemple de tot això, i els intents d’enllaçar el present amb un passat mític –com pretenen Vox o el PP– són només una estratègia per no afrontar un futur en crisi (canvi climàtic, desigualtat social). Un enfocament, per cert, que Rússia aprofita per promoure la inestabilitat.

Mentrestant els socialistes demanen un gest possibilista d’Oriol Junqueras –sense moure fitxa en la qüestió dels presos polítics– i, en lloc d’atendre el problema d’abast europeu que vol dir Vox, busquen el rèdit immediat de pressionar amb un altre 155, o portant més policia a Barcelona. És una decisió tan ingènua com inútil, perquè a l’hora de la veritat, quan arribin les eleccions, el votant conservador i tancat donarà l’esquena a Europa i acabarà triant l’opció més populista i autoritària, l’original per sobre de la còpia o la fotocòpia.