Digueu-me Juan

No sabem si Juan ha llegitMelville. “Digueu-me Ishmael”, va escriure Melville en la primera línia de Moby Dick, la novel·la immensa que li va fer glòria pòstuma. Juan és més parc que Melville, més sec. Almenys, amb l’escriptura.

“JUAN”, ha escrit Juan amb un ganivet sobre el llom del dofí. El tall d’acer s’ha enfonsat a la pell llisa i brillant. També ha esquerdat la robusta capa de greix que aïlla del fred a aquests cetacis de sang calenta. Juan s’hi ha mirat a consciència. S’ha pres el seu temps per deixar a la vista la carn rosada i compondre el seu nom amb ella. Després de contemplar la seva obra, Juan ha llançat el cadàver del dofí al mar. Potser l’animal encara no era un cadàver. És possible que encara agonitzés a causa de les moltes ferides que li omplien el cos. Això només ho sap Juan. Potser també els qui l’acompanyaven al barco.

Melville va morir a Nova York el 1891, sense saber que unes dècades després Moby Dick li atorgaria la immortalitat. La profunda càrrega simbòlica de la novel·la, la bogeria autodestructiva del capità Ahab, l’alienada persecució de la gran balena blanca, ha propiciat durant un segle incomptables interpretacions al·legòriques, moltes d’elles de naturalesa moral. El combat contra el mal, la pulsió autodestructiva que nia en les obsessions, la irracionalitat inabastable de la humanitat... Borges va una mica més enllà i veu a Moby Dick “la novel·la infinita”. Una història que inclou el cosmos sencer. Una novel·la còsmica. Però tornem a Juan.

Un mirall fosc    

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

L’obra de Juan sobre el llom del dofí també és mereixedora d’anàlisi. Juan no ingressarà segurament al parnàs com Melville, però la seva inscripció en el cos del mamífer marí també enclou una amarga al·legoria. Com un mirall fosc, el llom mutilat de l’animal reflecteix la crueltat innecessària de l’home, el seu sadisme va, la seva misèria moral, la seva nècia estupidesa.

No sabem qui ni com és Juan. Fins i tot més de 20 anys després de la seva mort, Melville no va rebre l’atenció de crítics i acadèmics. Molt pocs lectors el coneixien fins aleshores. És d’esperar que Juan assoleixi també algun dia el reconeixement públic que es mereix la seva obra.