ANÀLISI

La reconciliació, millor sense màrtirs

La vaga de fam de Sànchez i Turull no doblegarà cap voluntat, però alimentarà el clímax d'excitació social que busca la dirigència independentista

2
Es llegeix en minuts
rjulve42540538 barcelona 16 03 2018   concentraci n independentista para re180316204330

rjulve42540538 barcelona 16 03 2018 concentraci n independentista para re180316204330 / CARLOS MONTANYES

La vaga de fam “indefinida” anunciada per Jordi Sànchez i Jordi Turull imprimeix un gir dramàtic al debat sobre el processament i la presó preventiva dels líders del procés.A poques setmanes del judici del Tribunal Suprem, una mesura de protesta tan extrema, amb greus riscos per a la salut i fins i tot la vida dels qui la protagonitzen, torna el conflicte català al terreny de l’emotivitat, allunyant la possibilitat d’encarrilar-lo per vies dialogades i democràtiques.

Malgrat que en la seva nota només exigeixen que el Constitucional “desbloquegi” els recursos d’empara que han interposatConstitucional, en aparença un mer formalisme per poder lliurar la batalla jurídica al Tribunal Europeu de Drets Humans (TDEH), la iniciativa va molt més enllà. I els seus efectes, tant personals com polítics, poden ser d’un calat enorme.

L’anunci persegueix donar visibilitat fora d’Espanya a una causa, la independentista, que després de l’eclosió de l’1-O, i malgrat comptar amb nou persones empresonades sense judici i processades per gravíssims delictes, continua sense captar l’anhelada atenció internacional. Els seus referents no serien, doncs, ni l’antifranquista Lluís Maria Xirinachs ni els etarres i ‘grapos’ que s’han declarat en vaga de fam durant la democràcia, sinó un personatge com Bobby Sands, el primer de la desena de membres de l’IRA morts per inanició voluntàriaBobby Sandsl’IRA  a les presons britàniques als 80.

Elegit com a diputat sent a la presó, igual que Sànchez, el catòlic Sands va aconseguir amb la seva protesta tal repercussió internacional que fins i tot el Vaticà va provar d’intervenir per arrencar alguna concessió de Londres que posés fi al dejuni. Però totes les gestions van ser en va: la ‘premier’ Margaret Tatcher es va negar a cedir a les exigències dels presos de l’IRA, que jutjava com un xantatge.

Com bé coneixen els presos independentistes i la mateixa Assemblea Nacional Catalana (ANC), davant d’un envit com aquesta vaga de fam les possibilitats que el Constitucional anticipi la resolució dels recursos tendeixen a zero. Entre altres raons, perquè si una institució de l’Estat –de qualsevol estat– cedís davant d’aquest tipus de desafiaments, la seva autoritat quedaria seriosament en dubte.

EL 'MOMENTUM' DE TORRA

Notícies relacionades

De convertir Sànchez i Turull el seu dejuni en alguna cosa més que un gest testimonial i limitat en el temps, a part de posar en greu risc les seves vides, només estarien alimentant el clímax d’excitació social –el cèlebre ‘momentum’ de Quim Torra– que la dirigència sobiranista anhela per fer no se sap exactament què. No per resoldre el conflicte; potser per enquistar-lo, a més de dificultar un judici assossegat en el qual les defenses intentin desmuntar les desproporcionades acusacions de la fiscalia.

Després del sacrifici de Sands, convertit en icona de la causa irlandesa, la pau va tardar gairebé dues dècades a arribar a l’Ulster, que continua inserit al Regne Unit. El procés no necessita màrtirs, sinó intel·ligència política i diàleg, molt diàleg, per teixir la indispensable reconciliació a Catalunya.