Anar al contingut

LA CLAU

Girona, ¿capital de la república?

Girona, ¿capital de la república?

Enric Hernàndez

Com que Torra no acostuma a parlar sense pensar, convindria preguntar-se quins plans té l'independentisme per a Barcelona si no aconsegueix convertir-la en el gran ariet del procés

Al president de la Generalitat se l’ha d’escoltar quan parla. Quim Torra va ser censurat en l’aniversari de l’1-O per animar els CDR a "pressionar", i bé que ho van fer en els mesos posteriors, cosa que va provocar no pocs incidents. Se li va retreure que donés suport als busca-raons i no als Mossos després dels aldarulls del Dia de la Constitució, però els caps per ell assenyalats van acabar sent destituïts. Els dirigents d’ERC es van desmarcar del prematur veto del president als Pressupostos de Pedro Sánchez... i van ser els primers a presentar l’esmena a totalitat al Congrés que va abocar el país a un avanç electoral. I, tot i que els seus socis van rondinar quan va posar en marxa una insòlita ‘guàrdia presidencial’, la recluta segueix el seu curs. Amb Torra, ni mitja broma.

Així doncs, convé prendre’s seriosament les seves paraules sobre la capitalitat de Catalunya. Segons el seu parer, en els últims anys, "Barcelona ha abdicat de ser la capital", mentre que Girona "s’ha mantingut al costat del país i de les institucions catalanes". "Girona ha hagut d’exercir la capitalitat del país", sentencia.

CAPITAL LLEIALISTA

Es dirà que la reflexió era només una hipèrbole de campanya, un dard electoral per a l’alcaldessa Ada Colau, alhora que un elogi desmesurat per a la seva homòloga gironina, deixebla i successora de Carles Puigdemont. Però, com demostren els antecedents citats, Torra no acostuma a parlar sense pensar, així que qui sap si algun crani privilegiat s’està plantejant seriosament, aquí o a l’estranger, que Girona acabi sent la capital lleialista –davant la Barcelona dissident– d’aquella república catalana que potser encara no existeixi de debò, com va exclamar un mosso que després va ser represaliat per la seva sinceritat, però que continua molt vívida en algunes ments.

Una prova d’això és que, malgrat la suposada divisió de l’independentisme entre pragmàtics i irredemptistes, el cert és que els alcaldables Ernest Maragall (ERC), Elsa Artadi (JxCat), Anna Saliente (CUP) i Jordi Graupera aposten per convertir Barcelona en el gran ariet del projecte rupturista frustrat després de l’1-O. Potser ho aconsegueixen. Si no, sempre els quedarà Girona.