Anar al contingut

Polèmica sobre la independència de la justícia

Terratrèmol judicial

Terratrèmol judicial

Jordi Nieva Fenoll

La confiança ciutadana només es recuperarà amb imprescindibles reformes urgents de gran calat que assegurin que el poder polític no posa el nas en la justícia

Uns ens entossudíem a fer un esforç de moderació, i de vegades de pura fe, defensant la independència real dels jutges dels alts tribunals. D’altres s’esforçaven justament en el contrari; uns pasterejant perquè fossin fidels al poder polític els jutges dels alts tribunals: Tribunal Suprem, Tribunal Constitucional, tribunals superiors de justícia i tribunals de l’Audiència Nacional; altres per posar Espanya a caure del ruc com a país, amb finalitats també polítiques. I d’altres criticant les maniobres dels primers amb una noble voluntat de denunciar les disfuncions perquè es corregeixin.

Totes la sospites, confirmades per un whatsap 

I de sobte, va passar. Inopinadament un senador, portaveu del seu grup parlamentari –el majoritari a la Cambra– i director general de la Policia Nacional durant gairebé cinc anys, va  confirmar totes i cada una de les sospites de falta d’independència i de parcialitat denunciades per uns i altres. Va enviar un whatsap obscè a tots els seus companys per dir: "El PP té 9 vocals + el president = 10, i el PSOE té 11 vocals". Si alguna vegada algú havia dubtat de la filiació política dels vocals, vet aquí una contundent i dolorosa confirmació d’algú molt ben informat.

Fins i tot va parlar de "jugada formidable" per descriure la negociació del seu partit per obtenir nou vocals i la presidència del CGPJ, perquè, a més, amb aquesta última controlarien "des de darrere" la Sala Segona, és a dir, la Sala Penal. És a dir, la que celebrarà imminentment el procés més important d’Espanya des de la transició: el del procés. És a dir, la sala que jutja els més alts càrrecs aforats d’aquest país, el Rei emèrit inclòs. És a dir, la que un dia revisarà la sentència dictada en el 'cas Gürtel', entre d’altres. Per si no quedava clar, afegia que els nous nomenaments de jutges del Tribunal Suprem eren "vitals per al PP". Tremend.

La independència judicial reclama jutges de reconegut i demostrat prestigi, persones no fanatitzades que no aprofitin les seves sentències per imposar les seves tendències polítiques

Després d’això, i l’embolic de les setmanes anteriors amb una altra sala del Tribunal Suprem respecte al tema de les hipoteques, podria dir que no tots els magistrats es deixen influir pel poder executiu o pels poders econòmics, perquè així ho crec realment i podria demostrar que és cert. Diversos magistrats d’aquesta sala van votar en contra que l’impost en qüestió el pagués el client, i no el banc. I els que no ho van fer així no poden ser acusats de falta d’independència, ja que tenien bons motius jurídics per sustentar el contrari.

Però, com anava dient, en les condicions actuals ningú creurà ja afirmacions que defensin la independència i la imparcialitat dels jutges dels alts tribunals. És una dura realitat, però més dur seria ocultar que plou sobre mullat des de fa ja temps. Tres jutges de màxim nivell, i que són del país que produeix molts dels millors juristes del món (Alemanya), van enviar una impecable advertència, però van ser titllats a Espanya de "jutges de poble" per raons simplement ideològiques. A més, el nostre sistema té una tremenda influència política en la designació dels magistrats d’aquests alts tribunals que compromet la seva independència. No ho dic jo; ho diu l’informe GRECO del Consell d’Europa ni més ni menys. I ocultar-ho no li fa cap favor al país. Al contrari, l’enfonsa en la misèria de la corrupció encobrint aquests greus defectes sota una bandera.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La confiança ciutadana no es recuperarà implantant una 'omertà' patriotera, una llei del silenci infame. Aquesta confiança, imprescindible en una democràcia, només es recuperarà amb imprescindibles reformes urgents de gran calat que assegurin que el poder polític no posa el nas en la justícia, i que si ho fa, esculli almenys els millors perquè realment ho siguin, i no només perquè resultin ser els més amics. S’ha de visualitzar així, i els jutges designats han de ser també molt conscients que cuidar-se de la seva imatge d’independència –i de la seva independència real– és també feina d’ells mateixos. Gestos com l’autodescart d’aquest dimarts de Manuel Marchena han de ser més freqüents i immediats, com estem acostumats a veure en altres països.

Això és el que atorga confiança. Jutges que autènticament siguin juristes de reconegut prestigi, i que ho demostrin amb la seva feina i la seva imatge impecable. Persones no fanatitzades que no aprofitin les seves sentències per imposar les seves tendències polítiques. Éssers humans que els ciutadans respectin, no per la seva posició, sinó perquè s’hagin guanyat aquest respecte amb l’excel·lència de la seva feina.