Anar al contingut

ANÀLISI

Epidèmia d'ira

Epidèmia d'ira

Carles Francino

Modestament, recomanaria seguir el consell de Thomas Jefferson, que va dir: «Quan estiguis molest, compta deu abans de parlar. I si estàs molt molest, compta fins a cent».

És possible que algú ho consideri una simple anècdota o un esvalot mental d’una persona amb idees extremistes. Però jo crec que hi ha alguna cosa més de fons i que almenys, per si de cas, podria servir-nos com a senyal d’alarma. Em nego a rebaixar a categoria d’ocurrència la detenció d’un home, defensor a ultrança del franquisme, que segons sembla volia carregar-se el president del Govern, no tant pel perill real d’aquest individu, que tot i ser un tirador professional demostra també les seves limitacions quan demana ajuda en un xat perquè l’ajudin a matar Pedro Sánchez. I així l’han agafat, és clar; i per això és a la presó.

Intransigències

No, ho dic perquè el fet de verbalitzar –i fins i tot de planejar, tot i que sigui de manera tosca– una cosa tan bèstia és el pic d’una espiral de crispació, a molts nivells, que sincerament crec que no ens condueix a res de bo. El debat polític –i mediàtic, el mediàtic també– a Espanya ha tornat a territoris d’esbronc i de desqualificació, insults fins i tot, com fa anys que no passava. És veritat que tota la crisi catalana ha aguditzat moltes sensibilitats fins al punt de convertir-les en intransigències, del costat que sigui. A més, la situació política d’aquests anys, inclòs l’últim canvi de govern, transmet la mateixa sensació que una borrasca, és veritat.

Però no és només això, no és només la política o els partits. També tenim la intolerància amb l’humor; el dogmatisme en la defensa de posicions pròpies, del que sigui; les reaccions viscerals contra el moviment feminista... ¡si fins i tot la votació d’un jurat d’Operación Triunfo ha provocat un tsunami en les xarxes!

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

¿Què ens està passant? Bé, sempre podem culpar Trump, perquè és l’home més poderós del món i dona un exemple pèssim, però no estaria malament que aprofitéssim per posar-nos cada un –i cada una– davant el mirall. Perquè crec que estem atacats –i aquest és un mal general– per una epidèmia d’ira. I la ira, quan és profunda, es converteix en una mena de bogeria. Jo –modestament– recomanaria seguir el consell de Thomas Jefferson, que va dir: “Quan estiguis molest, compta deu abans de parlar. I si estàs molt molest, compta fins a cent”. Doncs això.