El mapa de les pedres

Article 612. Recordo que quan era adolescent, abans d’emprovar-me la primera cama ortopèdica, em van ensenyar a caure abans que a caminar. Ens van dir a tots els nois sense cama que si perdíem la por de caure, caminaríem millor. Si aprens a caure, aprens a caminar...

Mai oblidaré aquesta imatge de 20 xavals assajant com caure bé sobre matalassos. Això ho explico perquè just ahir em vaig trobar amb un amic que té ossos de vidre i el que ell necessita és justament el contrari: no caure mai per no trencar-se. I em va explicar que...  Bé, gairebé que us ho explico després del millor de la meva setmana.

Tercer lloc. ‘House of cards’ (Movistar), creada per Beau Willimon. Aquesta última temporada té l’afegit de tenir tot un doble sentit. Disfrutarem molt perquè tot té un rerefons real i tots els eterns secundaris se senten protagonistes.

Segon lloc. ‘La niebla’ (Blu-Ray), escrita i dirigida per Frank Darabont.  Aconsello disfrutar d’aquesta gran pel·lícula en la versió en blanc i negre, que dota aquesta interessant història d’una profunditat molt bella.

Primera posició. ‘Terrícoles’ (Betevé). L’entrevista a Miquel Missé va ser molt interessant, perquè va aportar arguments nous que ajuden a comprendre les diferències que hi ha en aquest món i el camí per acceptar-les.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

I el que em va explicar el meu amic és que havia creat un mapa de la ciutat amb la particularitat que hi indicava els clots, desnivells i altres problemes terrenals que podien fer-lo ensopegar. Quan el vaig veure em va semblar fascinant, hi havia gairebé tots els seus recorreguts diaris plens de les trampes que havia d’evitar.

Però el que més em va entusiasmar és que em va explicar que en comptes d’esquivar aquests llocs, els trepitjava. Saber que existien li donava confiança. Com ell em va dir: "Per no ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra no se l’ha d’envoltar sinó conèixer-la". ¡Feliç diumenge!