Els intocables de Bin Salman

L’Aràbia Saudita gaudeix d’un estatus especial en les relacions internacionals. La monarquia wahhabita és receptora de simpaties, complicitat i fins i tot homenatge d’infinitat d’estats democràtics malgrat el seu nul respecte als drets humans, al dret internacional o fins i tot als costums diplomàtics. Això és així des d’almenys la dècada dels anys 50 del segle passat, quan el llavors rei saudita es va aliar amb el president Roosevelt i va començar a utilitzar les reserves de petroli com a carta negociadora. Els saudites van fer saber que veien amb mals ulls l’avenç d’assentaments a terra palestina però que no entrarien en una guerra contra els aliats dels seus aliats americans i europeus. Molt ha canviat aquesta Europa des de llavors però poc o gens la seva relació amb Riad.

L’Europa actual, que parla a través de la Unió Europea però també dels caps d’estat i Govern de cadascun dels seus membres, no alça la veu de forma contundent quan es tracta dels saudites. Com un nen entremaliat i mimat al qual es permet qualsevol entremaliadura, al règim saudita se li perdona tot:pot aplicar la versió més estricta de l’islam, dictar pena de mort a homosexuals, impedir que les dones condueixin (només poden fer-ho des de fa pocs mesos), perseguir la llibertat d’expressió i castigar la crítica amb fuetades o fins i tot recolzar bombardejos contra població civil iemenita durant anys. Pocs discursos oficials llegiran condemnant el règim de forma dura i clara.

Una clara línia vermella

Ara bé, el 'cas Khashoggi' ha sorprès fins i tot els que ja coneixem el tracte especial que rep l’estat saudita. Que un periodista crític amb el règim desaparegui a l’entrar en una ambaixada en territori aliè és gravíssim. És una clara línia vermella en molts aspectes i sorprèn (sí, una continua tenint certa innocència naïf i esperant uns mínims dels anomenats estats democràtics) que la resposta no hagi sigut més contundent.

Imaginin per un moment que un periodista crític amb el règim de Maduro hagués desaparegut a l’ambaixada veneçolana a Madrid. O que es perdés el rastre d’un intel·lectual algerià a la seva ambaixada a París. O que Assange desaparegués de forma sospitosa al presentar-se a l’ambaixada australiana a Berlín. La diplomàcia europea hauria posat el crit al cel. Però qui ha desaparegut és un ciutadà saudita i ho ha fet en el seu consolat a Istanbul així que Occident si parla, ho fa serrant els llavis. La desaparició i totes les sospites que encara estan per confirmar vulneren diversos principis internacionals.

En primer lloc, perseguir o amenaçar un periodista crític atempta contra les llibertats de premsa i d’expressió, inexistents al país saudita però existents en els sistemes de la majoria dels seus aliats. Segon, torturar, raptar o assassinar un ciutadà propi en una ambaixada en país aliè, vulnera la cortesia diplomàtica, basada en la confiança mútua i en el respecte al dret del lloc en qüestió i/o internacional. Tercer, no acceptar la investigació, entorpir-la, evitar acceptar responsabilitats i després acusar els altres països d’“histèrics” per la seva reacció davant del 'cas Khashoggi' és una mostra clara del menyspreu amb què continuen veient els drets i garanties bàsics aplicats en altres països –i fixin-se que Turquia no és ara mateix un paladí de respecte als drets individuals i col·lectius– com una cosa occidental, aliena i que poden simplement obviar.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

No ens enganyem, hi ha molts llocs al món en els quals es mata i es persegueix l’oposició o els sectors crítics però el principi de sobirania nacional i no ingerència fan més fàcil als països democràtics obviar la seva existència. També hi ha altres països aliats que tenen maneres no democràtiques de solucionar la dissidència. Normalment, ho fan en territori propi, però quan no és així, s’obre un conflicte diplomàtic entre tots dos. Així ha sigut amb les sospites britàniques sobrel’enverinament de l’exespia rus Skripal al Regne Unit, seguides per la retirada d’ambaixadors entre els dos països.

Contractes multimilionaris

En canvi, mentre Ankara investiga l’ocorregut a Khashoggi, els Governs europeus semblen demanar cautela, no sigui que s’acusi Riad en va i perdem més contractes multimilionaris. Mohamed bin Salman pot continuar tranquil comportant-se com el príncep 'enfant terrible' que sembla. Els seus col·laboradors, els intocables que fan el treball brut per ell, continuaran sent persones inexistents per a la majoria de països. Personatges que es mouen a l’ombra i obeeixen ordres. Salman ho sap i respira tranquil. Si fa alguna barbaritat més, el talonari de Riad pagarà.