Un any després

2
Es llegeix en minuts
Un any després

FERRAN NADEU

Fa un any que “va passar el que va passar”, com diria Joan Tardà, i s’ha volgut celebrar tot i que no hi ha motius per fer-ho, però una vegada més en tot aquest procés, el que es fa i el que es diu és contradictori. Com quan Torra diu que “tornar enrere no és una opció” mentre presideix un Govern autonomista que ha recuperat la relació institucional amb l’Estat. Un any després que la divisió independentista es fes evident, amb els uns a l’Audiència i els altres a Bèlgica, encara intentem explicar si hi va haver o no una proclamació de república, un cop d’Estat o, com diu Clara Ponsatí, “un brindis al sol”.

El relat politicomediàtic és important i continuarà donant grans moments, però el relat definitiu serà el judicial, perquè és el que determinarà el futur de les persones que avui són a la presó o fugits i condicionarà l’estabilitat política espanyola, la catalana, la relació entre totes dues i l’opinió internacional. Tot això és el que ens juguem en el judici que se celebrarà al gener i que tindrà sentència més o menys coincidint amb la superjornada electoral del 26 de maig que escull ajuntaments, 13 comunitats autònomes i diputats del Parlament Europeu.

De moment, el Suprem ha obert el judici oral contra 18 líders del procés, a qui acusa de rebel·lió, malversació i desobediència. El Suprem no s’ha mogut gens de la seva intenció inicial, malgrat els dubtes raonables, expressats per molts juristes, d’aquí i de fora, sobre si hi va haver prou violència perquè pugui justificar-se un delicte de rebel·lió. A final de setmana sabrem si la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat coincideixen a acusar-los també de rebel·lió, el delicte amb més condemna. Fa setmanes que els independentistes pressionen el Govern perquè la fiscalia rebaixi l’acusació, fins i tot ERC ho posa com a condició per votar a favor dels Pressupostos, però només han obtingut de Pedro Sánchez rescatar de l’hemeroteca la definició de rebel·lió del jurista de capçalera del PP, Federico Trillo: “Un cop d’Estat l’han de fer militars o civils armats a l’ordre de militars”. ¡I ja s’ha armat un bon sidral!

   Han passat més desapercebudes les reflexions de Jordi Sànchez des de Lledoners, en què diu no estar d’acord que es demani un gest a favor dels presos per aprovar els Pressupostos –cleca a ERC– perquè “l’escenificació ostentosa” d’aquesta demanda “pot tenir l’efecte contrari al que busca”. Segons Jordi Sànchez, “alimenta més la gesticulació espanyolista, desincentiva el Govern a intervenir davant de la fiscalia per temor de la polèmica i bloqueja la mateixa fiscalia a modificar la seva acusació per por que se la desacrediti si s’interpreta com una pressió de l’Executiu”.

Notícies relacionades

No crec que la fiscalia introdueixi canvis significatius en la seva acusació, però ¿qui diu que no pot canviar les seves conclusions definitives en el judici abans que es dicti la sentència? ¿O que no puguin aprovar-se els Pressupostos? Sabem el que diuen, veurem el que fan.