IDEES
SGAE catalana
zentauroepp9947004 teddy bautista180919203802 /
No soc partidari de cap imperialisme, i menys dels impossibles com el predicat pel noucentisme, de Catalunya sobre Espanya. Ara bé, el que li convindria a la SGAE no és que l’Estat la intervingués sinó que es nomenés una junta de majoria catalana. Els vots dels autors catalans només són el 20% del total. Difícil doncs imposar-se, però potser no ho és tant explicar la diferència. A Catalunya, la SGAE funciona satisfactòriament, no ha deixat de funcionar satisfactòriament, i les tensions, que han sigut fortes, s’han resolt per la via de la negociació, la mà esquerra i el consens. En aquest apartat, les aigües del llac català no s’han agitat encara. Si ho comparem amb el temporal permanent de la resta de la SGAE, mantenir-se sa i estalvi té un mèrit afegit.
Si els comportaments
honestos acaben perdent davant dels sectaris i mafiosos, no quedarà cap altra sortida que la partició, o la formació de diverses noves societats de gestió locals, a l’empara de llei, que ho permet
Els representants dels autors catalans en la Junta de Govern es mereixen almenys un notable per la seva traça i els seus intents de pacificació i ponderació. El problema és que són pocs. La solució, que les forces hostils de la SGAE deposin les armes, acordin una treva i propiciïn una junta formada majoritàriament per la coneguda tipologia de socis catalans, que és bona gent i saben gestionar. Aquesta seria la solució bona, però és de témer que s’imposi la infernal, que consisteix en el retorn de Teddy Bautista. Per això, per provar d’impedir-ho, estem tots mobilitzats. Però només som el 20% i quan trobem aliats, que n’hem tingut, resulta que són encara més tous que nosaltres i no se saben imposar per introduir les imprescindibles reformes.
Si els comportaments honestos acaben perdent davant dels sectaris i mafiosos, no quedarà cap altra sortida que la partició, o alternativament la formació de diverses noves societats de gestió locals, a l’empara de llei, que ho permet. O això, o encreuar els braços i tornar a tolerar el saqueig, amb la diferència que abans es produïa a l’ombra i ara prosseguiria a cara descoberta.
