08 d’ag 2020

Anar al contingut

Acollida i integració social de menors migrants

Nens en risc, joves sense llar

Nens en risc, joves sense llar

Laia Ortiz

És inacceptable i un fracàs que Catalunya assumeixi que la mateixa Administració deixa persones al carrer

Les profundes desigualtats globals castiguen territoris expulsant la seva gent, fins i tot els seus nens, que ja en aquesta etapa de la vida no tenen una perspectiva de futur. L’arribada de menors estrangers sense referents familiars fa anys que és una realitat també a Barcelona. Som conscients que és un tema molt sensible, perquè ens enfronta amb relats dolorosos, nens que arriben sols fent viatges perillosos sovint sota vehicles o amagats en vaixells. I sense un referent adult, aquest referent passa a ser l’Administració.

A Catalunya fa anys que denunciem la debilitat del sistema d’atenció a la infantesa, i amb els canvis en les dinàmiques d’arribada s’han evidenciat les greus carències del model fins a desbordar-se i posar-lo al límit. Ens sumem a les demandes d’entitats com el Síndic de Greuges i els col·legis professionals per implementar com més aviat millor un pla integral d’acció i alhora repensar el conjunt del model de protecció i tutela dels nens. Durant el mes de novembre del 2017, amb la Generalitat intervinguda, Barcelona va liderar l’elaboració d’un informe consensuat amb la DGAIA que recollia diverses recomanacions concretes per abordar el fenomen, i les propostes resten sense implementar i persisteixen els impactes en termes d’intervenció social, sanitària o educativa i de seguretat pública.

Integració social dels joves

L’Ajuntament de Barcelona​fa setmanes que col·labora en tot el que està al seu abast, s’ha reforçat l’equip d’SDI Menes, servei que detecta i intervé socialment amb els nens no acompanyats als carrers de la ciutat, per atendre el 600% d’increment en el nombre de compareixences efectuades a la fiscalia, s’han cedit puntualment les instal·lacions del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona per fer acollides d’urgència, s’han distribuït mantes i menjar en comissaries, i s’ha finançat una part de l’obertura del centre Donar Chabab, un centre de dia pioner per a menors a la ciutat i que gestiona el Consorci de Serveis Socials.

Volem també obrir el focus més enllà de l’acollida d’emergència, i fixar-nos en la integració social posterior, una vegada aquests joves compleixen els 18 anys. Ens preocupen especialment les transicions a la vida adulta i les eines que posem al seu abast per garantir que assoleixin l’autonomia en el moment que surtin del sistema de protecció.

Són situacions complexes que interpel·len totes les administracions en termes de regularitzacióformacióinserció laboral o bé cobertura de les seves necessitats bàsiques, i són imprescindibles perquè cal evitar que el mateix sistema d’acollida els deixi en situació de carrer. No és just exigir-los el que no li demanem a cap jove, que siguin plenament independents a l’arribar a la majoria d’edat. Per tant, cal abordar la situació dels extutelats, abans que es converteixi en la pròxima emergència.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Des de l’ajuntament hem aportat el nostre gra de sorra activant plans d’ocupació específics a través de Barcelona Activa, atorgant subvencions a entitats que gestionen pisos de recolzament o constituint, recentment, la Xarxa de Joves a la Ciutat de Barcelona per donar recolzament i acompanyament a aquells que es troben en situació de vulnerabilitat. Aviat farà un any que vam obrir el centre Maria Feixa, finançat íntegrament per l’ajuntament, i dissenyat per a joves sense llar. Es tracta del primer centre d’aquestes característiques a Catalunya. Joves com l’Ahmed, que amb 19 anys, després d’una trajectòria migratòria que es va iniciar sota un camió al port de Tànger i de passar pel sistema de protecció de menors, va estar quatre mesos dormint al ras fins a entrar al Centre Integral de Nou Barris per a persones sense llar. Casos com aquest evidencien la complexitat i l’abast del fenomen, que requereix un abordatge ampli, des dels seus múltiples vessants.

Sensellarisme juvenil

I volem aixecar la veu abans que sigui massa tard. És inacceptable i un fracàs com a país que Catalunya assumeixi que la mateixa Administració és qui deixa les persones al carrer, convertint-se en causa del sensellarisme juvenil.

És necessari que totes les administracions referents treballem en equip a tot el territori, amb les entitats de manera coordinada, i exigint al Govern de l’Estat que passi dels anuncis als fets, aporti recursos extraordinaris i coordini l’acollida entre comunitats, i que al mateix temps faciliti la regularització d’aquests menors perquè puguin ser joves amb un projecte de vida autònom, som a temps de canviar el model. Ens juguem la nostra qualitat humana, però també el nostre futur com a societat.