Anar al contingut
Barcelona aposta per l'escola pública

Barcelona aposta per l'escola pública

Laia Ortiz

Mentre a tot Catalunya es tancaven línies de P3, a la ciutat es crearan 600 noves places en quatre anys

El moment d’escollir escola per a una criatura és important, ja que determinarà en part l’organització familiar, i hi ha una gran diversitat d’escoles i projectes educatius. A Barcelona hem apostat per ampliar la xarxa d’escoles i alhora definir i reforçar el model de qualitat, inclusiu i divers de la xarxa pública.

Els últims dies estem veient mobilitzacions a la ciutat i per tot el país sobre la problemàtica que afecta famílies amb criatures en edat de cursar P3 que no han pogut obtenir una plaça en un centre públic de la seva zona. Els mitjans se n’han fet ressò i afortunadament es fa visible una exigència en augment.

Es tracta d’una problemàtica complexa, ho són les causes i les solucions, i ens exigeix a la ciutat de Barcelona fer un debat ampli com a societat i prendre decisions valentes de futur per revertir greus carències del passat.

Més demanda que en la concertada

Estem assistint a un canvi significatiu en les preferències de les famílies a l’hora d’escollir escola. El prestigi de la xarxa pública ha augmentat i ja és la primera opció de la majoria de famílies, fins al punt que, per primera vegada en la història, hi ha més demanda de P3 a l’escola pública que en la concertada. Aquesta és una gran notícia i confirma l’encert de l’aposta en els últims tres anys per garantir una qualitat equivalent, impulsar la innovació educativa, reduir les desigualtats entre territoris i ampliar l’oferta per a les criatures de la ciutat.

Que per primera vegada en la història s’inverteixin les preferències és una notícia excel·lent, perquè ens diu que a Barcelona la gent estima les seves escoles públiques. Però ens fa topar amb un dèficit històric. Han passat més de tres dècades des de l’establiment del sistema de concerts, i se suposava que era transitori. Tres dècades que haguessin estat prou temps si els governs de l’Estat i de la Generalitat haguessin situat la inversió educativa a prop dels estàndards europeus i s’hagués fet una legislació per acabar amb la provisionalitat i apostar per integrar en una sola xarxa el servei públic d’educació. Però no ha estat així, i ara les famílies en paguem les conseqüències.

Es dirà que són excuses, que l’Ajuntament de Barcelona també és autoritat educativa i parteix del Consorci d’Educació. Però no podem ignorar que l’aposta de Barcelona en Comú en aquest mandat per l’educació ha estat clara: en recursos i en model.

En tres anys s’hauran obert nou escoles públiques de primària a la ciutat, quatre de les quals al districte de l’Eixample, que és el que més mancances té quant a oferta. Nou noves escoles que contrasten de manera dramàtica amb les del mandat anterior: zero.

Mentre a tot Catalunya es tancaven línies de P3, en tres anys a Barcelona no només hem impulsat nous centres, sinó que s’han ampliat línies en quatre centres més, amb un augment total de fins a 24 línies estructurals. Són 600 noves places de P3 en quatre anys. És per tot això que quan es posen en dubte l’esforç en educació i l’aposta per una xarxa pública que ha fet aquest govern municipal, sembla una broma de mal gust.

Però el problema persisteix, i si bé quantitativament és un 1% de les criatures que han cursat la preinscripció (139 casos sobre un total de 12.760), requereix que busquem solucions. Aquesta recerca de solucions passa per un diàleg a diverses bandes entre l’Ajuntament, les famílies, els equips educatius i el Consorci.

Pendent d’acabar el procés de matriculació, sabem que hi ha 1.183 vacants d’escola concertada. Són moltes places, i són molts recursos que no estan sent utilitzats de manera òptima. I la pregunta sorgeix de manera immediata: si s’estan buidant les escoles concertades, ¿per què no es poden integrar a la xarxa pública?

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

També cal continuar impulsant canvis pedagògics per garantir que no hi hagi escoles de baixa demanda. Aquesta problemàtica s’ha reduït en els últims anys gràcies a l’impuls de la innovació pedagògica i els projectes d’Escoles enriquides Xarxes pel canvi. És aquesta aposta continuada per la qualitat la que ara té retorn en forma d’adhesió ciutadana.

És necessari mirar la realitat global per tenir un bon mapa educatiu i és necessària una millor coordinació entre la Generalitat i l’Ajuntament, i des d’aquí aprofito l’ocasió per felicitar el nou conseller, Josep Bargalló, i oferir-nos per fer equip.

Necessitem treballar i pensar col·lectivament amb un objectiu clar, que és al que dediquem les energies durant tot l’any: que les famílies continuen optant per l’escola pública sabent que les seves criatures tindran una escola de qualitat, tingui el nom que tingui.