Barcelona atén en 15 dies 465 immigrants que van creuar l'Estret en pastera

El dispositiu conjunt entre la Creu Roja il’Ajuntament de Barcelona ha atès en les últimes dues setmanes 465 persones migrants provinents de les costesd’Andalusia, i que havien creuat l’estret de Gibraltar en pastera, han explicat en roda de premsa aquest divendres els tinents d’alcalde Laia Ortiz i Jaume Asens.

D’entre les 465 persones -404 homes, 22 dones i 39 menors-, 27 han sigut allotjades en dos equipaments municipals cedits temporalment a la Creu Roja, que sumen 172 places, i el dispositiu d’acollida s’ha pensat per fer una primera atenció d’emergència i oferir cobertura sanitària, recolzament psicosocial, orientació legal i manutenció, places que se sumen a les que té la Creu Roja regularment a la ciutat.

Països de procedència

La gran majoria originàries de països de l’Àfrica subsahariana, com Costa d’Ivori, Guinea Conakry, Gàmbia, Camerun, Libèria i Sierra Leone, que inclouen llocs en conflicte -una cosa que no passava fins fa poc mesos-, han explicat amb el coordinador de Creu Roja Catalunya, Enric Morist, i el de Creu Roja Barcelona, Ramon Jané.

En l’atenció es prioritza l’acollida d’aquelles persones en situació d’alta vulnerabilitat que presenten un risc més gran, ja que són menors, dones i persones malaltes, i l’equip humà del dispositiu d’acollida d’emergència el formen unes 200 persones entre personal laboral i voluntariat de la Creu Roja, i se centra en la redistribució de les persones que arriben als centres.

Xarxes de contactes

Quan les persones migrants reben atenció a l’arribar a les costes andaluses, manifesten si volen anar a alguna ciutat en la qual tenen xarxes de contactes i se’ls trasllada -encara que amb ordre d’expulsió-, forma en què han arribat les 465, de les quals 267 s’han quedat en centres.

La resta no s’han quedat en centres perquè han decidit no fer-ho al disposar de contactes o al voler-se desplaçar a altres llocs i, dels 267 que van accedir als centres, la meitat ja els han abandonat després d’uns dies, han explicat els responsables de la Creu Roja de Catalunya i Barcelona.

Exigències a altres administracions 

Colau es va comunicar amb la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, i Asens ha parlat amb la delegada de l’Executiu central a Catalunya,Teresa Cunillera, amb qui s’han citat a reunir-se la setmana que ve per abordar les demandes de millora financera i el reforç de protocols i coordinació: "No pot ser que arribin autocars a la ciutat i no tinguem informació per poder organitzar-nos", ha asseverat Asens.

Asens ha recordat que l’ajuntament reclama des de fa mesos les factures del cost de l’acollida que ha assumit Barcelona -que ha recordat que paguen tots els seus veïns quan no és la seva competència-, que aquest any supera els 5,5 milions d’euros només en l’atenció especialitzada, sense incloure molts serveis.

"L’Estat, si vol apartar-se, que s’aparti, però que ens doni a nosaltres els recursos que rep per fer una feina que no fa", ha exigit Asens, i Ortiz ha explicat que també s’han reunit i han abordat l’assumpte amb la Generalitat i el seu conseller Chakir el Homrani i que esperen concrecions sobre places, ha dit Ortiz.

Equipaments municipals

El 17 de juny es va obrir el Centre d’Acolliment Nocturn d’Emergències (CANE), amb capacitat per a 72 persones, per un període inicial de dues setmanes -fins al 30 de juny-, i davant de la previsió que l’arribada de migrants sigui sostinguda durant l’estiu, l’Ajuntament i la Creu Roja han decidit prorrogar l’acord i mantenir-lo obert el juliol i l’agost.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

El Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (Cuesb) també ha obert 100 places per allotjar d’urgència aquestes persones, i el consistori busca equipaments perquè, una vegada superada aquesta primera fase, el Cuesb pugui continuar disponible per complir amb el seu paper d’equipament d’emergència que té assignat.

A més del dispositiu d’emergència, l’ajuntament garanteix amb recursos propis l’allotjament a més de 200 persones cada nit, la majoria de les quals són famílies en situació de vulnerabilitat amb menors, i fins aquest mes de maig, el Servei d’Atenció a les Persones Immigrants, Emigrades i Refugiades (Saier) ha atès 8.500 persones, de les quals 3.589 són sol·licitants d’asil i 780 són menors d’edat.