Anar al contingut

OPINIÓ

La foto de Nadal

JORDI COTRINA

La foto de Nadal

Mónica Marchante

Un home amb les botes d’aigua enfangades i els pantalons esquitxats es concentra en la seva tasca removent el fang amb un raspall dins un garatge. L’home és un ciutadà de la zona, amb el rostre seriós com el dels qui l’envolten. La tragèdia l’ha agafat a casa, i s’ha acarnissat amb el poble del costat del seu. Augmenta el nombre de víctimes. El panorama és desolador. Toca arremangar-se i treballar amb pala, raspall i altres eines al costat dels amics que han sigut colpejats per la riuada. Com un més.

Com molts altres que també van ser fotografiats per Jordi Cotrina, enviat per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA a la zona per mostrar les conseqüències de la riuada a Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca.  L’extraordinari de la foto és que l’home que s’escarrassa raspall en mà és Rafa Nadal, a qui el reporter gràfic troba per atzar, just quan entrava al taller inundat amb la intenció de demanar permís per retratar les destrosses.

I el realment extraordinari és que aquesta foto és tan casual com indesitjada pel seu protagonista, que va treballar com un més fins que va ser necessari i es va mostrar silenciós i fins i tot incòmode davant del fotògraf.

A aquelles hores la Rafa Nadal Academy ja havia acollit nombrosos afectats per les inundacions obrint les seves portes moments després de la riuada.

Res més potent que la veritat

La foto ha donat la volta al món. Fins i tot ha sigut portada a The Times. En l’era del postureig, res més involuntari no aconseguirà mai el que ha aconseguit la instantània de Cotrina sobre la imatge de Rafael Nadal. No hi ha res més potent que la veritat. Ni tan sols la perfecció.

Costa trobar un esportista de la dimensió de Nadal amb la normalitat i el compromís que destil·la aquesta foto. Sense additius. A una estrella de l’esport mundial amb menys dosi de protagonisme, amb la timidesa que treu fora de les pistes, i amb els peus tan al terra com clavades estan aquestes botes en el fang.

Intueixo que l’ajuda de Rafa als seus veïns no quedarà a la pala ni al raspall que va utilitzar ahir a Sant Llorenç. O en el minut de silenci d’avui.

És impossible caure bé a tots, i menys en un país com aquest. Potser ni tan sols és bo, com no ho és guanyar sempre en cap esport. Però que reconfortant és comprovar que en aquests temps de selfis, felicitat fingida i somriure d’Instagram, encara hi ha fotografies que retraten tanta veritat. Joc, set i partit per a Rafa

Temes: Rafa Nadal

0 Comentaris
cargando