Una icona contemporània
Banksy
L'artista de carrer és el retorn a la primera pintura, a Giotto, als primitius que treballaven sobre murs en comptes de teles
zentauroepp45426471 leonard beard181011174016
Bé, d’acord, ok, el compromís. ¿Triturar una obra d’art en una subhasta és una denúncia o una fanfarronada? ¿Què ha fet Banksy aquesta vegada? ¿Qui és Banksy? Banksy és el retorn a la primera pintura, a Giotto, als primitius que treballaven sobre murs en comptes de teles. Potser l’any 1300 es pintava més als interiors, i allà Banksy busca el contrari. El seu art és de carrer. Les voreres són les esglésies. Congregacions de gent humil que creu en un món millor.
La reproducció del dibuix de la nena i el globus, que és l’obra que ha fet pols a la cèlebre sala de subhastes Sotheby’s davant de tot el món, després de ser adjudicada per 1.180.000 euros, va néixer fa 16 anys al peu d’una bruta paret de Londres, a Great Eastern Street. ¿Quin carrer és aquest? Avui és un lloc ‘hipster’, però quan Banksy estampava en aquell carrer la imatge que ara s’ha autodestruït, i a prop també de la seva famolenca rata gegant i d’aquella tele sortint disparada per una finestra, era el lloc on va establir la seva seu el Front Nacional (un partit feixistoide britànic), un barri que fins aleshores havia sigut habitat per la classe treballadora autòctona.
Banksy és un avatar. Ens obliga a reflexionar sobre l’art i la societat
El dibuix d’aquella nena intentant assolir un globus en forma de cor va recórrer tots els ordinadors del món, i en una enquesta popular (patrocinada per Samsung) va ser votat com l’obra d’art favorita dels britànics, per sobre del seu adorat Constable. Després va comprar el mural (570.000 euracos de sota l’ala) una companyia dedicada a tractar bé la gent VIP i se'l va emportar del lloc. Però tot i així la imatge va continuar creixent com a icona i es va convertir en símbol del recolzament als refugiats de la guerra de Síria, i va ser projectada a París sobre la Torre Eiffel.
No sé si Banksy a Sotheby’s ve a serl’altra cara de la moneda d’artistes com Damien Hirst i Jeff Koons, que han convertit l’art en un fangar. A la seva novel·la ‘El mapa i el territori’, Michel Houellebecq els retrata i mostra Hirst com “un rebel ric” que sempre sembla dir: “em cago en vosaltres des de les altures de la meva pasta”. Potser estigui més a prop de Basquiat, negre de classe mitjana, avui mític i mort als 27 com un rocker. No només perquè Basquiat va començar la seva carrera grafitejant amb un amic al SoHo novaiorquès (firmaven junts com SAMO, abreviació de Same Old Shit, traduït, la mateixa merda de sempre), sinó perquè l’any passat, també a Sotheby’s, un quadre de Basquiat es va convertir en l’obra més cotitzada (99.300.000 euros) d’un artista nord-americà. ¿Està Banksy volent justificar-se, alliberar-se de tot això? No ho sé. ¿Ajuda a entendre-ho el crític i pintor mexicà Francisco Soriano quan al seu canal de YouTube apropa Banksy a l’artista xinès Ai Weiwei? Crec que sí. Crec que quan Ai Weiwei destrueix un gerro mil·lenari, denuncia morts de nens i tortures al seu país, dona la cara, i això li ha costat la presó. Banksy és un avatar. Ens obliga a reflexionar sobre l’art i la societat. Però Ai Weiwei ens recorda que l’artista existeix.
