No ens farem mal, ¿oi?

L'intent de Torra d'ocultar la seva incompetència fent xantatge a Pedro Sánchez només ha servit per anar punxant més la «bombolla màgica de l'independentisme»

2
Es llegeix en minuts
No ens farem mal, ¿oi?

Toni Albir

Saben aquell que diu que un tipus va al dentista a treure’s un queixal i quan el metge se li apropa l’agafa pels ous i mentre els hi estreny li diu: “Doctor, ¿oi que no ens farem mal?” Així ens hem quedat després de l’última setmana, reduïts a un acudit que té la gràcia en el verb que tant li agrada utilitzar a Quim Torra: “apretar”. 

Com diu el refrany castellà, “Quien mucho abarca poco aprieta”, així que l’intent de Torra d’ocultar la seva incompetència i el seu descrèdit, fent xantatge a Pedro Sánchez de fer-li la vida impossible al Congrés si no es rendeix i li munta un referèndum, només ha servit per anar punxant més la “bombolla màgica del’independentisme” de què parla Gabriel Rufián.

Després d’una setmana ‘horribilis’ en què Torra ha fet de Penèlope, teixint i desteixint urgències, ha començat l’operació per blanquejar les males relacions entre els socis del Govern. Hem vist Torra al Palau al costat de Pere Aragonès, tots dos en mànigues de camisa, donant una imatge informal i de normalitat a una cosa que, pel seu enrenou mediàtic es revela com a extraordinària.

Després de ser esbroncats a les portes del Parlament, també Torra i Torrent han reaparegut junts per celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental –ben portat vist que Catalunya s’assembla cada vegada més a un frenopàtic–. La legislatura “està tocada de mort”, diu la CUP, peròl’ANC no es dona per al·ludida i se suma a la moda del xantatge i exigeix seguir en la via unilateral o llançaran els carrers contra el Govern.

En aquest precari equilibri Junts per Cat ERC pretenen aguantar junts com sigui, almenys fins que hi hagi una sentència en el Tribunal Suprem, cosa que significa reconèixer que al procés només li queden els presos i els exiliats per mantenir-se dempeus.

L’ultimàtum de Torra li ha vingut bé a Pedro Sánchez, que el va rebutjar la mateixa tarda a través d’una contundent Isabel Celaá. Li ha permès al Govern donar una imatge d’autoritat després d’unes setmanes ranques entre dimissions, assetjaments de ministres i la frustració de no donar sortida alsPressupostos, i li serveix també per donar llargues a Torra per a aquesta segona reunió que els dos presidents van quedar a mantenir a la tardor.

Notícies relacionades

Aquesta foto no resultaria ara gaire convenient, quan, a més, des del PP Ciutadans insisteixen que Sánchez és “ostatge dels separatistes” i concentren la seva tasca d’oposició a treure al carrer banderes espanyoles a la mínima ocasió. Així comencem la setmana de la Hispanitat, amb Pablo Casado reunit amb el PP a Barcelona per reivindicar “l’esperit del 8 d’octubre”, i amb els actes organitzats per Societat Civil Catalana d’una banda, i per una altra Ciutadans per celebrar el primer aniversari de la marxa per la unitat d’Espanya davant l’independentisme.

La gran efemèride del’unionisme a Catalunya no es distingeix per la unitat precisament i l’heroi d’aquella marxa va ser un renascut Josep Borrell que els va cantar la canya a tots i ara és el ministre d’Exteriors d’un Govern al que desitjarien tombar tant sí com no.