Anar al contingut

PERIODISME I CANVI SOCIAL

¿Mitjans públics al servei de la societat?

¿Mitjans públics al servei de la societat?

Cristina Ribas

Les notícies importants en els mitjans, les 'hard news', són sobretot les que representen el poder

Rosa María Mateo ha denunciat com els partits encara pensen en els mitjans públics en termes de control, afegint-se a les protestes que les dones de RTVE lideren des de fa mesos. Més professionals en aquesta i altres televisions públiques s’hi sumen cada dia. La manipulació ja no és tolerable mentre creix la desconfiança. Segons un estudi de l’Institut Reuters del 2017, només un 44% dels ciutadans de l’Estat espanyol es creu la majoria de les notícies que rep.

La sensació és que els continguts interessats ​​dominen l’ecosistema comunicatiu i que informar-se per tenir opinió està només a l’abast de minories molt motivades o molt instruïdes. Precisament, els mitjans públics haurien de tenir per objectiu superar aquesta bretxa i fer arribar a tota la ciutadania informació plural i de qualitat en els temes clau per a la societat.

La selecció de temes

I aquí tenim un altre problema que també està inclòs en les demandes de les dones de RTVE, però del qual es parla menys: quins temes se seleccionen i com es tracten. Les notícies importants en els mitjans, les ‘hard news’, són sobretot les que representen el poder. La mort de quatre dones, dues nenes i dues adultes en mans de la violència masclista dimarts passat no va ser la notícia més destacada del dia. ¿Què més gros hauria de passar per dedicar-hi tota l’atenció? Si la majoria d’entrevistes, opinions i reaccions no tracten els assassinats de dones quan es produeixen, mai es considerarà un àmbit d’actuació de primera necessitat.

Ens estranya que els jutges no se sentin interpel·lats malgrat que els mitjans cobreixen les constants mobilitzacions de les dones. En general, es continua informant igual sobre les assassinades per violència masclista, tractant les víctimes com culpables i anteposant els aspectes legals i polítics al seu patiment. El feminisme es tracta com una notícia més, però el marc on s’interpreta el que està reivindicant segueix igual i, per tant, no genera dinàmiques de canvi profundes.

Patiment invisible

El biaix de gènere és estructural i ens perjudica a tots i totes. No són només els assassinats de dones. Les morts per contaminació, per exemple, que es coneixen de fa dècades, no han ocupat massivament els informatius i les portades dels diaris fins que va sortir a la llum el frau del dièsel de Volkswagen. El marc economicoempresarial és molt més influent en la selecció d’informació que la salut quotidiana de les persones. No per casualitat les mesures estatals anticontaminació les lideren Indústria i la DGT en lloc del Ministeri de Salut. Igualment, parlar de refugiats com un tema polític europeu situa el debat principalment en l’enfrontament ideològic, en què el sofriment es fa invisible.

I és que les preocupacions de la gent van sempre en segon terme, dins del calaix de les ‘soft news’, el de les "històries humanes", en què els problemes del dia a dia es poden explicar fora de l’activitat política i econòmica, que és el més rellevant. El missatge és que les necessitats quotidianes o la part emocional dels "temes importants" són secundaris. Cal dir que molts professionals i alguns mitjans fan un esforç contra corrent per superar aquest sistema de criteris i valors que sustenta la producció de les notícies.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

La paritat entre els professionals, en les veus de les notícies, ja siguin testimonis o experts i a les columnes i tertúlies d’opinió és un pas que ajuda a trencar i qüestionar les rutines tradicionals. Quan augmenta la proporció de dones i de perfils diversos, la probabilitat de canvi augmenta, perquè la mirada sobre la realitat s’eixampla i s’enriqueix. En el cas dels mitjans públics, a més, aquesta diversitat hauria de ser preceptiva si es vol que la ciutadania se senti representada. Els mitjans resolen la desconfiança amb quotes entre partits o afinitats polítiques quan del que estem parlant és de mostrar el punt de vista de diferents gèneres, cultures i realitats socioeconòmiques. Sovint els que debaten públicament en televisions i ràdios representen, en conjunt, una part molt petita de la societat sobre la qual pontifiquen. Un exemple són les tertúlies en què es tracta el tema de la mobilitat urbana, ja que estan protagonitzades per persones que no són usuàries del transport públic.

Les dones RTVE han iniciat un debat molt necessari sobre una transformació profunda que ha de convertir els mitjans públics en un veritable cinquè poder, fruit d’un pacte entre ciutadania i professionals, al servei de tota la societat. No n’hi ha prou amb canviar càrrecs. Els veritables reptes són d’altres.

0 Comentaris
cargando