Canviar el mètode per salvar-nos

Estem en un moment planetàriament interessant, una mena de cruïlla entre la salvació o el desastre. La humanitat comença a enfrontar a les conseqüències del canvi climàtic, agreujades per les desigualtats i la injustícia que genera el capitalisme global. Tenim, per compensar-ho, tecnologia i capacitat de connectar-nos com mai en la història. Internet ja arriba a més del 50% de la població mundial, és a dir, 3.900 milions de persones, però ¿serem capaços de revertir la situació?

L’acumulació de riquesa en poques mans ha passat d’escala a través de l’especulació financera, cosa que està expulsant les persones dels seus habitatges a les ciutats, empobrint els agricultors de tot el món i posant en risc els ecosistemes dels quals ens abastim. És un sistema absurd, en la lògica masclista d’aixafar-ho tot per mantenir el poder, que genera molt de patiment i del que es beneficien només uns pocs que a més solen ser molt infeliços. Ridícul i poc útil per a tothom.

Potser l’esperança sigui el feminisme entès no només com la lluita per la igualtat de drets sinó com una metodologia. Perquè aplicar la mirada feminista significa posar les persones i les seves necessitats per davant. El moviment ecofeminista es troba més representat que mai a les manifestacions d’aquest 8-M després que Greta Thunberg hagi posat els joves, especialment a elles, en marxa pel clima amb protestes a tots els continents. Ens estan dient que si el sistema no funciona, ¿per què no provar-ne un altre? No tenim res a perdre excepte privilegis injustificats.

Fa tres anys, Cyril Dion i Mélanie Laurent van elaborar el documental 'Demà' ('Demain') que es va convertir en un fenomen de la comunicació ambiental, ja que per primera vegada no es parlava de catàstrofes sinó d’un futur esperançador. Al film es mostraven multitud d’iniciatives en comunitats locals. Des de les ciutats en transició ecològica que van començar al Regne Unit, explotacions de permacultura que imitant la naturalesa són més productives que multinacionals del sector agrícola en l’obtenció d’aliments, monedes ciutadanes que funcionen fins i tot a Suïssa, o companyies ciutadanes d’energia renovable. Una visió positiva sustentada per les accions de moltes persones convençudes i motivades.

No són els únics indicis. Algunes organitzacions i empreses han canviat els objectius econòmics pels de crear valor social per als treballadors i l’entorn. Frederic Leloux ha analitzat molts casos en un treball que demostra que quan ens centrem que sigui el procés el que crea valor, som capaços de treure el millor de nosaltres mateixes i, sorpresa, ¡funciona! Les organitzacions són més rendibles i sostenibles i els espais on es té cura de les persones generen dinàmiques molt més innovadores i creatives. No és una transició fàcil, malgrat tot. En el model més evolucionat d’organitzacions, en el que les persones que hi treballen sense jerarquies buscant la plenitud a través d’un propòsit compartit, es necessita sovint d’un sistema de mediació i resolució de conflictes. Perquè tots i totes necessitem un aprenentatge.

Notícies relacionades

Cosmètica feminista

Mil motius per a la vaga feminista

La pregunta clau és si aquestes iniciatives que van avançant lentament poden escalar prou ràpid com per decantar la balança cap a la sostenibilitat abans que sigui massa tard. La nova edició del film de Laurent i Dion (Après demain), estrenat a França fa poc, justament planteja aquest dilema: fins a quin punt es pot guanyar la batalla global només amb iniciatives locals encara que siguin nombroses.

Donar més poder i recursos a les administracions locals sens dubte accelerarà els canvis. També cal hackejar el sistema des de dins. Ecologistes en Acció, per exemple, està comprant accions de companyies mineres per fer sentir de primera mà als inversors les conseqüències enormes de no protegir la salut de les persones i el medi ambient en les seves explotacions. Bank Track és una de les organitzacions internacionals que mostra una aliança entre l’interès capitalista i l’activisme pragmàtic. Es dedica a fer un seguiment de les activitats dels bancs i de les seves inversions per desestimar aquelles que incideixen en l’escalfament global. I sembla que funciona perquè aquest capital no vol riscos. Tots els diners alliberats, que són molts, podrien invertir-se en les organitzacions innovadores que posen les persones al centre si la metodologia feminista impregnés també el món de les 'startups' i el seu finançament.