L'ecosistema comunicatiu

Com sobreviure a l'era de les 'fake news'

La presa de decisions està molt condicionada per les emocions, cosa que saben utilitzar molt bé els que fabriquen i difonen missatges persuasius

Es llegeix en minuts
Com sobreviure a l'era de les 'fake news'

L’ecosistema comunicatiu ens condiciona, estiguem o no a les xarxes socials, siguem més o menys conscients de les 'fake news'. El funcionament no és nou però s’ha tornat molt poderós gràcies a la tecnologia digital. Intentem entendre’l per sobreviure.

Sovint es diu que per prendre bones decisions s’ha d’aplicar la raó i deixar de banda les emocions, però ambdós processos van sempre molt units. L’error de Descartes, segons el neuròleg Antonio Damasio, és no adonar-se'n que el pensament, per ser veritablement efectiu, ha de ser guiat per les emocions. Les accions que emprenem, fruit d’aquesta simbiosi, no són pas innates, tal com explica Jordi Serrallonga, bon coneixedor de l’evolució humana: estan condicionades pel que hem viscut i alhora, sotmeses a noves influències, però són voluntàries.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

¿Què significa això a l’hora de processar i aplicar informació? El primer problema que tenim és el biaix adquirit. Quan més ens acostem a analitzar el que fem o el que som, més susceptibles som de caure en trampes de la nostra pròpia percepció. Fins i tot la ciència ha patit al llarg de la història errors i omissions per aquest motiu. La filòsofa Evelyn Fox Keller, per exemple, fou una de les primeres en denunciar que el paper actiu de l’òvul en la reproducció no va ser estudiat fins als anys 60, precisament quan els moviments feministes reclamaven més protagonisme per a les dones. A cap científic se li havia acudit abans. Excepte en matemàtiques, el biaix es dona amb més o menys grau, en totes les disciplines.

Igualment, tothom porta incorporada una càrrega ideològica heretada de la família, l’escola i l’entorn, que anem modelant alhora amb els estímuls que rebem. I aquí tenim un segon distorsionador. Els nostres posicionaments estan sotmesos a les interpretacions que ens arriben per múltiples canals: mitjans tradicionals, xarxes i interaccions cara a cara. La presa de decisions, malgrat es faci a partir de dades i fets, està fortament condicionada per les emocions, cosa que saben utilitzar molt bé els que fabriquen i difonen missatges persuasius. L’ús de la tecnologia actual fa que cada cop siguem més vulnerables a la manipulació intencionada perquè és pràcticament impossible adonar-se’n. Les 'fake news' i la desinformació interessada incideixen en una base ideològica i s’adapten a les nostres reaccions emocionals. Així es dissenyen els comportaments electorals o de consum.

Notícies relacionades

Hem de tenir esperit crític i ser escèptics per naturalesa, i desconfiar dels nostres propis biaixos

¿Què podem fer? Tenir esperit crític i ser escèptics per naturalesa. El primer pas és desconfiar dels nostres propis biaixos. Admetent que en tenim, els podem reconèixer i rebutjar quan generen demagògia i injustícies. En segon lloc, és molt saludable consultar fonts diferents i sortir de la bombolla autocomplaent. Potser no ens en escaparem del tot, però segur que no és tan fàcil caure en la manipulació. I finalment, actuar, canalitzant la raó i l’emoció cap a la creativitat, l’humor i la imaginació. Perquè si volem transformar les situacions que no ens agraden no podem deixar-les en mans dels que saben influir en les nostres emocions.