La lluita de totes les lluites és la lluita contra el canvi climàtic

Les declaracions dels líders que assisteixen a Madrid a la cimera de les parts de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (COP25) s’han de posar en context per exigir que aportin solucions efectives d’una vegada. Arriben després de moltes cimeres plenes de retòrica. A pesar dels titulars optimistes dels acords de París del 2015, les emissions han seguit augmentant. No podem esperar més. El temps s’acaba.

Des dels anys 60 el coneixement científic dona un marc inequívoc. La teoria de Gaia formulada per James Lovelock considera la Terra un gran ecosistema que s’autoregula per mantenir les condicions favorables a la vida. Així ha estat durant més de 3.500 milions d’anys. Lynn Margulis va demostrar la importància dels microorganismes, que fan la vida pràcticament indestructible, malgrat les espècies van desapareixent. La biosfera –conjunt d’espècies i relacions del planeta– funciona com un tot i la humanitat ha d’intentar no alterar els cicles globals si vol sobreviure. Els pulmons del planeta que ens permeten respirar, per exemple, estan concentrats al mar i als boscos com l’Amazones. Per això ens convé no destruir-los com està promovent irresponsablement Bolsonaro. Igualment, la negativa de Trump i altres dirigents a reduir les emissions posa en perill la humanitat pels efectes de l’escalfament global i les alteracions a l’atmosfera. Tampoc no tenim futur si volem sostenir el sistema econòmic actual, consumint recursos finits que estem esgotant.

Tecnologia al servei de tots

Jorge Wagensberg considerava la intel·ligència abstracta una fita de l’evolució, un salt d’escala en la cultura dels éssers vius. ¿Vol dir això que els humans tenim capacitats extres per fer front al canvi climàtic? Segons Lovelock, som massa estúpids per prevenir res que no patim directament. I la tecnologia només serà útil si hi ha intenció de posar-la al servei col·lectiu i no respon als interessos de la depredació i els beneficis d’una minoria.

Internet ja arriba a més del 50% de la població mundial i, per tant, es podria considerar una mena de sistema neuronal de la biosfera. Quan els joves activistes de Fridays for Future diuen «Som la natura defensant-se a si mateixa» no es tracta només d’un eslògan. En realitat, els moviments socials s’han estat preparant per a la lluita de totes lluites que és la lluita per la supervivència, la que ha de fer front al canvi climàtic, que vol dir contra les desigualtats, la pobresa i un sistema polític i econòmic que no dona resposta a l’emergència fins i tot quan la casa està en flames, com diu Greta ThunbergGreta Thunberg.

Moment crucial

Notícies relacionades

Gest poc coherent

Plorar de pena

Greta també demana aprofitar la millor ciència disponible. El panel intergovernamental d’experts sobre el canvi climàtic (IPCC) involucra milers de voluntaris i centenars d’experts de procedències diverses, que revisen evidències científiques i fan informes consensuats fins a l’última coma. Per això és tan preocupant l’informe especial sobre l’escalfament global 1,5 ºC. Estima que si som capaços de reduir les emissions progressivament fins a aturar-se del tot el 2050, la temperatura del planeta pujarà 1,5 ºC respecte a l’era preindustrial. Això ja tindrà conseqüències greus com ara sequeres, onades de calor i afectacions en les collites, agreujant les condicions de vida de les persones més vulnerables. Si no s’aconsegueix, però, i la temperatura va més enllà, l’espècie humana entrarà en una dimensió desconeguda pel risc de desestabilització del sistema. Així ho adverteix el moviment Extinció Rebel·lió: hem de transformar les regles del joc radicalment. Està clar que la vida se'n sortirà –va sobreviure al cataclisme que va acabar amb els dinosaures i a molts altres d’anteriors–. El que està en joc és el futur de l’única espècie que, paradoxalment, és capaç d’adonar-se’n.

En unes recents jornades a la universitat Rovira i Virgili, el periodista Jordi Vilardell, que ha dirigit un documental (TV-3) recollint el pensament de Margulis i Lovelock, entre d’altres, va dir que només tenim una experiència on la humanitat s’ha mobilitzat massivament amb èxit davant d’un perill que posava en risc la seva existència. Va ser contra el nazisme durant la segona guerra mundial. Les claus van ser: sentir l’amenaça com a real, un fort lideratge polític, reorientar tota l’economia a un sol objectiu i transmetre esperança en un futur millor. Aquest cop sense armes, el repte és entendre que estem en un moment igual de crucial.