Editorial

L'avenç de la ultradreta a Suècia

Les eleccions legislatives han erosionat un dels sistemes de partits més estables d'Europa

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp44971415 sweden democrats party members react to exit polls after the180909222316

zentauroepp44971415 sweden democrats party members react to exit polls after the180909222316 / INTS KALNINS

El cordó sanitari que la coalició de centreesquerra, fins ara en el Govern, i l’aliança conservadora havien teixit per evitar que la ultradreta s’acostés al poder es va trencar diumenge quan la formació ultraDemòcrates Suecs va aconseguir el 17,6% dels vots en les eleccions legislatives, un percentatge menor que el que s’havia pronosticat, però més que suficient per dificultar la formació d’una majoria que permeti formar govern. Socialdemòcrates i conservadors han aconseguit un empat tècnic i cap de les dues agrupacions pot aconseguir els 175 escons del Riksdag, el Parlament de Suècia. En un país on el sistema de partits ha sigut històricament un dels més estables d’Europa les eleccions han alterat aquest sistema erosionant seriosament els grans partits i facilitant la fragmentació parlamentària i la ruptura d’aliances, com ja ha començat a passar amb la que englobava els conservadors.

Aquests resultats plantegen diverses reflexions necessàries que serveixen no només per a Suècia, sinó per a tot Europa. La primera és que confirmen una tendència que en els últims anys està minant les democràcies del continent. Els partitsultres i xenòfobs s’estan aacostant ràpidament al poder ultres i xenòfobsi en alguns casos, com els d’Hongria, Àustria o Itàlia, ja s’hi han assentat.

El partit socialdemòcrata suec va ser el més votat, però el resultat obtingut és el pitjor de la seva llarga història i confirma la profunda crisi de la socialdemocràcia europea. En el cas de Suècia es tracta d’un partit que ha sigut el bastió més potent d’un envejat Estat del benestar. És un fenomen que ja s’havia vist a Grècia, França, Itàlia i Alemanya.

L’avenç dels partits d’extrema dreta els converteix en necessaris per governar i reclama que se’ls consideri políticament. Suècia és l’últim cas on caldrà comptar amb alguna col·laboració d’un partit ultra tot i que sigui des de fora del Govern. Ja ha passat a Noruega, Dinamarca i Finlàndia. Històricament, Suècia ha sigut un país d’acollida i el que revela el resultat electoral és el paper predominant que adquireix la identitat en vista de l’arribada de migrants. I un aspecte no menor d’aquestes eleccions és l’efecte negatiu que tindran en la Unió Europea sobre la urgència d’adoptar polítiques per gestionar els fluxos migratoris des de l’equitat i la dignitat.