Editorial
Bona salut bancària
La rendibilitat de les entitats és un requisit previ per a la seva contribució al creixement econòmic
En els últims dies, els sis grans bancs de l’Ibex han comunicat que en el primer semestre del 2025 han augmentat els seus beneficis, a l’haver guanyat conjuntament un 11,6% més que en el mateix període del 2024. És una mostra que la fortalesa de l’economia espanyola s’acompanya també de la bona salut que exhibeix el sector financer. La lectura positiva d’aquests guanys de la banca adquireix més rellevància quan encara es manté en la memòria recent de la ciutadania aquella crisi dels anys 2008 i posteriors, que va donar lloc a un peremptori rescat bancari. Ho corroboren els resultats dels tests d’estrès a què l’Autoritat Bancària Europa ha sotmès les entitats espanyoles, que conclouen que en conjunt resistirien millor que el sector financer de la resta del continent un hipotètic escenari negatiu que combinés una recessió greu i un deteriorament greu de l’entorn macrofinancer, gràcies a l’increment de la seva rendibilitat i capital en els últims dos exercicis.
El rècord de guanys i l’enfortiment de la seva capitalització és un requisit previ per permetre la seva contribució en el creixement econòmic d’Espanya, sostenint la seva participació en sectors estratègics que, com les energies renovables o, en aquest moment, l’immobiliari, necessiten d’un més gran i ràpid desenvolupament per resoldre problemes apressants com el de l’equilibri del sistema elèctric o el de l’escassetat de vivenda. Un sector financer sanejat és també un requisit previ per mantenir el volum de crèdit per a les petites i mitjanes empreses, tan necessitades sempre de finançament, i per als particulars. Com també ho és per a accions que fan que part dels guanys reverteixin en el benefici comú tant com en el perfil reputacional de les entitats, amb menció especial a la relació directa de les entitats participades per la Fundació La Caixa, els dividends de les quals nodreixen directament el pressupost d’una obra social i cultural que es fixa l’objectiu d’arribar als 800 milions d’euros el 2030.
Aquests rendiments financers, que s’han aconseguit malgrat la desescalada dels tipus d’interès durant l’últim any, mostren també que els resultats bancaris poden sostenir els impostos establerts pel Govern central, malgrat que les entitats hagin recorregut davant els tribunals l’actualització de l’impost extraordinari que es va crear el 2022 en un context molt diferent, d’alts tipus d’interès i inflació.
Sens dubte, l’estabilitat bancària contribueix per si mateixa a l’equilibri econòmic general, fins i tot quan, com en aquest moment, hi ha sobre la taula un assumpte encara pendent i d’imprevisible final, com és l’opa del BBVA sobre el Sabadell. Les dues entitats, de fet, han entrat en una competició de repartiment de dividends extraordinaris als seus accionistes per reforçar les seves respectives posicions, sense que estigui encara clar si, després de les condicions imposades pel Govern central per a la fusió, el banc basc mantindrà la seva oferta de compra sobre el vallesà. El conseller delegat del BBVA, Onur Genç, va deixar oberta la possibilitat de retirar-la, en la seva compareixença de dijous. Convindria que el moment en què els accionistes decideixin si l’opa prospera o fracassa no s’eternitzi:això també contribuiria a reforçar l’estabilitat de la qual sembla gaudir ara el sector bancari espanyol.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
