'Fast food' i 'fast house'

És a dir, menjar ràpid i barat; i vivenda ràpida i barata. La primera s’entravessa als paladars fins, però resol momentàniament la gana de la majoria de la gent corrent. Les vivendes ràpides i barates, simplement no existeixen. Bé, en realitat sí, però són il·legals, es diuen barraques. És com si els McDonalds i els Burger King de l’edificació estiguessin prohibits per llei. Ve a tomb de l’etern tema de l’infrahabitatge, que ja comença a ser un clàssic nacional. Ni el franquisme autàrquic, ni el desenvolupista, ni la socialdemocràcia va saber –ni tan sols va intentar– resoldre el tema al nostre país. Repetir dades és molt pesat, sí, però sobretot trist, ja que no canvien ni a trets. A Espanya l’habitatge social és de l’1,1%; a França, el 17%; a Dinamarca, el 29%. Catalunya no és cap excepció: Generalitat i ajuntaments han sigut igual de matussers que la resta de comunitats.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

L’exposició APROP (Allotjaments de Proximitat Provisionals), organitzada sense so de bombo ni plateretsper l’Ajuntament de Barcelona, planteja una hipòtesi d’alleujament: mòduls prefabricats, sobre la base d’un contenidor, per aconseguir en quatre mesos habitatges dignes per a urgències, que, desgraciadament, són la norma. El tema no és nou. El 1957 Oriol Bohigas ja va escriure el lúcid assaig 'Elogio de la barraca', i el 2003 Josep Bohigas va actualitzar el tema amb la mostra Barraca Barcelona. Ara hi ha la possibilitat de passar de la teoria o el prototip polèmic a la realitat. ¿Com és que no s’ha fet abans?

Solucions provisionals

Però alhora, ¿per què és tan complex i llarg aconseguir una llicència d’obres? ¿Per què hi ha normatives tan absurdes? ¿Per què no hi ha terra a preu raonable? S’ha d’advertir que les solucions 'fast', no s’han d’eternitzar, són provisionals. Qui passi molts anys amb dieta de menjar ràpid acabarà tan desnodrit com qui hagi de viure confinat en un cubicle durant tota la seva vida. Un pedaç és millor que res, benvinguda la iniciativa, però el canvi de rumb continua pendent.