Anar al contingut

LA CLAU

La pinça contra Sánchez

Enric Hernàndez

El gir radical del PP i el PDECat trena un fil de complicitat entre els dos partits, que s'alimenten de la confrontació mútua i del 'com pitjor, millor'

La sentència de mort va sonar així, si fa o no fa: "Al recolzar la moció de censura de Pedro Sánchez, Marta va entorpir la meva estratègia jurídica de defensa i la meva estratègia política. I això no ho puc consentir." Carles Puigdemont parlava en tercera persona perquè no va voler ni tan sols escoltar l’al·legat final de la condemnada; a Marta Pascal, que va implorar a l’expresident  diàleg i fins i tot clemència, la pena capital li va ser comunicada a través d’un intermediari que res va poder fer en el seu favor.

Si la condemna del cas Gürtel s’hagués retardat un parell de mesos, doncs, gràcies al PDECat Mariano Rajoy continuaria com a president del Govern i Pablo Casado aniria buscant els seus treballs de final de màster. Perquè a Puigdemont, al seu judici, li convé més que regenti la Moncloa el PP, propens a la mà dura contra l’independentisme, que un president disposat al diàleg com Sánchez. 

El gir radical –el retorn a les arrels essencialistes– del PP i del PDECat trena un gruixut fil de complicitat entre els dos partits. Una sintonia fundada sobre l’animadversió mútua, un odi gairebé tribal que, no obstant, els uneix en la volença per la confrontació. Tots dos es legitimen davant dels seus electorats per contraposició a l’altre, de manera que es necessiten gairebé tant com fingeixen detestar-se. 

Al mig d’aquest foc creuat, d’aquesta inconfessable pinça, hi ha tots els altres. La Catalunya que prova d’oblidar el malson de l’octubre. La que anhela la independència, però no a qualsevol preu. L’Espanya que no es vol negra ni ostatge del goyesc Duelo a garrotazos, sinó lluminosa i integradora.

ELS DIMONIS DE LA TARDOR

Les dretes nacionalistes que juntes han votat investidures, presidències del Congrés i lleis que ofeguen la despesa social –aquestes últimes, no fa tant– tenen a les seves mans dinamitar l’acabada d’estrenar etapa de concòrdia i ressuscitar els dimonis de la tardor.

Per evitar que Sánchez arreli, aquest divendres el PDECat pot tombar amb el PP i Ciutadans la relaxació del camí de dèficit, si Puigdemont estima que injectar 450 milions extra a la Generalitat va contra la seva "estratègia política". Que, com la del PP, és el clàssic com pitjor, millor.

0 Comentaris
cargando