El Govern no vol la república

El problema del’independentisme català no és l’entossudiment del Govern d’Espanya, el seu gran problema és que ni la meitat dels catalans vol la independència. Si el 60% dels votants el recolzés, l’independentisme tindria força per exigir un referèndum i perquè a Europa les seves reivindicacions es tinguessin en compte; la falta de prou recolzament intern és el seu taló d’Aquil·les, i perquè ho saben, els líders independentistes procuren no parlar-ne (Junqueras, des de  la presó, ha al·ludit a la necessitat d’“ampliar la majoria” –que mai han tingut–, per ser immediatament reprovat pels seus).

Aquest dilluns, el president Quim Torra es reunirà amb Pedro Sánchez per exigir-li l’“aplicació de la DUI”; si jo estigués al lloc de Sánchez, em farien ganes de riure, la DUI va ser un acte inclassificable, entre broma, ‘happening’, ‘farol’ i estafa; el tipus penal en què encaixa millor és el d’estafa, no el de rebel·lió –per més imaginació que li posi Pablo Llanera–, en les rebel·lions els rebels no toquen el dos abans, si més no, d’intentar el seu propòsit, ¡tant de bo Franco hagués fet un alçament tipus DUI!, no hauríem tingut guerra civil, ni dictadura, i Espanya continuaria sent una república.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Els escocesos van aconseguir la celebració d’un referèndum, després de dècades de lluitar-hi, quan van poder acreditar que una majoria aclaparadora d’escocesos –no una exigua majoria parlamentària, que no de vots–, desitjava la independència, i tot i així, el van perdre. Sense una majoria ampla, la independència només pot aconseguir-se per la via de les armes, una cosa que, per sort, no està en l’ànim dels independentistes catalans, però fa l’efecte que “ampliar la majoria” tampoc entra en els seus càlculs: nomenar president un nacionalista excloent, com Torra, no és la millor manera de seduir els catalans que parlen espanyol i que també se senten espanyols; governar tan malament com ho estan fent, encara menys: les úniques mesures que ha pres Torra han estat injectar diners a TV-3, nomenar alts càrrecs, anar a un festival folklòric i assignar cotxe i xofer al seu cap d’Hamburg; preguntar-li per l’educació, la sanitat, la vivenda o la precarietat laboral, sembla un despropòsit: ni té opinió sobre això, ni li importa un rave –més ben dit, sí té un pla, ‘laissez faire, laissez passer’, al més pur estil Rajoy; continuar la tasca de degradació de l’Estat de benestar que va emprendre  Artur Mas i va continuar Puigdemont; continuar subvencionant escoles privades amb els impostos de tots i confiar que els sense sostre trobin un caixer on protegir-se, mentre ens distreuen amb la reiterada performance del procés–.

¿La república? No la volen, ni sabrien què fer amb ella, el procés no és més que un reclam per perpetuar-se en el poder.