Un fenomen global

El joc de la pàtria

Els polítics han descobert un bàlsam de Ferrabràs que cura tots els mals: el patriotisme

3
Es llegeix en minuts
El joc de la pàtria

L’estat nació ja no serveix, perquè ha perdut la sobirania econòmica. El neoliberalisme i la globalització –dues cares de la mateixa moneda– han posat en evidència els seus límits. Si els diners no tenen pàtria i escapen al control fiscal, ¿com s’ha de finançar l’Estat del benestar? Demanant préstecs, emetent deute, cosa que deixa els estats nació en mans dels seus creditors, que dicten la sevapolítica econòmica: retallades, austeritat, per poder pagar els interessos del deute. És una trampa diabòlica.

Al segle XXI,la mida importa, un estat petit i endeutat té molt poc marge d’actuació –Grècia en pot donar fe–, només els grans estats com la Xina, els Estats Units, o la Unió Europea tenen la capacitat de controlar i regular les entitats financeres, les companyies energètiques i les grans corporacions tecnològiques. Dins de la Unió Europea, parafrasejantOrwell, hi ha uns països més iguals que d’altres: els països del nord, amb economies sanejades, imposen les seves regles –i la seva austeritat– als empobrits països del sud. Mentre la Unió Europea continuï sent una agrupació d’estats i no un gran estat federal, la situació no canviarà. L’objectiu final de la Unió Europea és aquest, la dissolució dels estats que l’integren en una gran federació descentralitzada, amb aquesta finalitat es va crear l’euro. L’Estat nació, basat en la identitat ètnica i cultural, només ha portat guerres en la seva curta història i la seva desaparició seria un avenç. No obstant, malgrat que ja no serveix per a les finalitats perquè va ser concebut, la Unió Federal Europea és més lluny que mai.

La pàtria està de moda,els polítics han descobert un bàlsam de Ferrabràs que cura tots els mals: el patriotisme. El maig del 2011, quanMasva haver de sortir en helicòpter del Parlament, assetjat pels joves del 15-M que li demanaven comptes per les retallades salvatges del seu Govern i per la corrupció del seu partit, va tenir una il·luminació: em demanen pa, que no els puc ni els vull donar, però els vendré pàtria i m’adoraran. La pàtria és un producte de gran acceptació, molt fàcil de vendre. Et proporciona un sentit de pertinença, ja no ets un ciutadà sol i angoixat que intenta sobreviure en un món hostil, sinó que formes part d’una massa humana imbatible amb un enemic comú i un únic propòsit: combatre el culpable de totes les teves desgràcies, l’Altre. Pot ser que per arribar al final suprem calgui fer sacrificis, però ¿quina importància téno arribar a final de mesquan la pàtria està en perill?

Un nou jugador 

El joc de la pàtria requereix unenemic; a aquests efectes, els immigrants, les feministes o els homosexuals també valen. Hi ha regles: criticar els nostres és antipatriòtic, dubtar de l’honradesa i clarividència dels líders és de traïdors, els traïdors han de ser derrotats, silenciats i expulsats, no són poble, són morralla,el poble sempre té raói mai s’equivoca. Tots a una desfilem pels carrers, enarborant la mateixa bandera, cantant a l’uníson el nostre himne, ¡és bonic! Pot ser que els que no s’identifiquin amb la nostrabandera, el nostre folklore o la nostra llengua se sentin intimidats davant de la nostra exhibició de força, i fan bé, aquest és l’objectiu, recordar-los que els carrers sempre seran nostres i que els discrepants i els diferents no hi tenen cabuda. 

El joc és addictiu, no permet pensar en una altra cosa i acaba quan jugant, jugant, els jugadors descobreixen que es descobreixen atrapats en un estat autoritari

Notícies relacionades

El joc de la pàtria és un fenomen global, com no podia ser de cap altra manera en el globalitzat segle XXI: es juga als EUA, al Brasil, a la Xina, a Rússia, a l’Índia, a Hongria, a Polonía, a Itàlia, al Regne Unit, a França, a Alemanya, i fa furor a Catalunya i a Espanya, on acaba d’irrompre un jugador nou, VoxVox, que promet emocions fortes. De moment ja ha plantejat escac i mat a la democràcia. La democràcia i la pàtria es porten malament; si tots els que gosen somiar un somni diferent són traïdors, ¿com se’ls ha de permetre votar? No és casualitat que la ‘llei de transitorietat jurídica per la república’prescindeixi de la divisió de poders i concedeixi facultats omnímodes a l’executiu, que pot disposar sobre pràcticament tots els assumptes d’estat mitjançant decrets lleis, no subjectes a cap control. La van vendre molt bé, com l’expressió màxima de lallibertat i la democràcia.

El joc de la pàtria ésaddictiu, no permet pensar en una altra cosa, i s’acaba quan jugant, jugant, els jugadors es veuen atrapats en unestat autoritari.