Dues mirades
UE i ratafia
La sobtada àuria de Sánchez es pot esfumar tal com va arribar, però, mentrestant, la imatge del procés ha adquirit una certa aroma de ratafia
zentauroepp44107303 el president de la generalitat quim torra en un pla curt 180702204554 /
Davant les imatges de Pedro Sánchez convertit en un dels actors principals en el seu primer Consell d’Europa, la lloa a la ratafia amb què Quim Torra es va esplaiar el cap de setmana passat va quedar petita, molt petita. No menyspreable, la tradició és una riquesa col·lectiva, però definitivament reduïda. És només una imatge, cert. Però tota una imatge.
Durant els anys postolímpics, la Barcelona magnètica en la qual bombollejaven els projectes guanyava per golejada la imatge d’un nacionalisme tradicionalista, catòlic i més conservador que progressista. El procés ho ha canviat tot. Més encara a l’enfrontar-se amb el Govern de Rajoy. Al magma independentista hi ha rèmores del passat, però també professionals cosmopolites i altament qualificats, inconformistes davant d’un sistema injust i rebels amb causa. Pares conservadors i fills radicals han votat per un mateix anhel. Una imatge il·lusionant, moderna i amb vocació de majories s’ha imposat.
Però les ideologies són cada vegada més etèries, suportades en emocions volàtils en què la imatge és determinant. Quan la imatge deixa de ser poderosa, la mirada es desvia a altres de més atractives, de més noves. La rapidesa amb què ara s’assoleixen els altars és només comparable amb la precipitació de la caiguda. També la sobtada àuria de Sánchez es pot esfumar tan inesperadament com va arribar. Però, mentrestant, la imatge del procés ha adquirit certa aroma de ratafia.
