Anar al contingut

Contrapunt

Les raons del descontentament malgrat la recuperació

JORDI COTRINA

Les raons del descontentament malgrat la recuperació

Salvador Sabrià

L'INE constata que la desigualtat es manté i empitjora per als jubilats

Si les enquestes estan ben fetes acaben reflectint en xifres fredes els que es viu al carrer en calent. La sensació generalitzada que la recuperació no està arribant amb la mateixa intensitat a totes les capes de la població s’ha constatat en l’última Enquesta de Condicions de Vida que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE) juntament amb altres organismes i entitats amb paràmetres homologables a mostres similars de la resta de països de la Unió Europea.

L’última d’aquestes enquestes, realitzada l’any passat amb dades dels enquestats referits al 2016, constata efectivament que hi ha una millora econòmica perquè augmenten tant els ingressos mitjans de les llars, com per persona. Però aquesta pujada no ha aconseguit que la taxa de risc de pobresa se situï per sota del 20%, o el que és el mateix, que un de cada cinc espanyols viu amb menys de 8.522 euros a l’any. Aquest és el límit a partir del qual es considera que, amb dades del 2016, una persona corre un risc real de situar-se en la pobresa, perquè no pot fer front a cap tipus de despesa inesperada o té moltes dificultats per arribar a final de mes, entre altres paràmetres.  

Una de les novetats de l’enquesta d’aquest any, i així ho va destacar també l’INE, és el fet que augmenta el risc de pobresa entre els jubilats, i ho fa amb bastanta força. De l’11% dels jubilats en aquesta situació el 2015, es passa al 13% en només un any. Aquests percentatges poden ajudar a comprendre el malestar creixent d’aquest col·lectiu que s’ha expressat amb contundència en manifestacions de tot tipus en ciutats al llarg del país i que han forçat a pujar les prestacions al mateix nivell de l’IPC per part de l’anterior Govern del PP.

Igual de preocupant és la dada que hi ha un 14% dels ocupats que amb sou no en tenien ni per sortir del llindar de pobresa. És exactament el mateix percentatge que un any abans, xifra que reflecteix que les pujades salarials o han sigut molt baixes, o inexistents i, en tot cas, han deixat al marge els col·lectius que estaven pitjor. És el mateix que passa quan s’analitzen les dades per nacionalitat: hi ha una millora general, però aquesta no arriba al col·lectiu d’estrangers no comunitaris, la taxa de risc de pobresa dels quals per persona es manté sense variacions, en el 52,1% del col·lectiu.

Totes les mostres tenen un marge d’error, però aquesta es considera que és una de les més completes i ben elaborades. En tot cas, assenyala les tendències en qüestions tan bàsiques com les condicions de vida. I les conclusions són clares: encara hi ha molt per millorar, i a més s’ha aprofitat molt poc el creixement econòmic per reduir la desigualtat.