Viatge al centre del no-res

¿Que qui guanyarà aquest Mundial? Som incorregibles. La pregunta ens crema a la llengua, i això no ha fet més que començar. Continuem recordant l’Holanda finalista de l’Argentina 74, o aquell Brasil que va enlluernar tothom a Espanya 82, però ningú no es pregunta qui jugarà millor en aquest Mundial. Tots volem saber qui aixecarà la Copa el proper 15 de juliol. Aquests dies resulta entendridor fer-los un cop d’ull a les cases d’apostes britàniques, les de tota la vida, perquè indiquen que continuem pensant amb el cor. Ara mateix dominen els sospitosos habituals: Brasil, en primer lloc, seguit d’Alemanya, França i Espanya.

Un altre assumpte són les prediccions que fan els grans bancs mundials, els analistes dels quals juguen amb els algoritmes i estadístiques per donar la seva opinió. Així, a Goldmann Sachs tenen clar que el campió serà el Brasil, els holandesos d’ING creuen que guanyarà Espanya, en una final contra França, i el banc suís UBS li dona la victòria a Alemanya. Resulta entendridor, dic, perquè ni el cor ni l’olfacte econòmic no poden calcular el futur, és a dir, un error com el de De Gea, o un penal assenyalat pel VAR perquè Griezmann marqui el seu primer gol per a França en aquest Mundial.

Els barbuts d’Islàndia

Discorria sobre tot això esperant l’inici de l’Argentina - Islàndia, potser per no pensar que la bicampiona no surt en cap llista de favorits, ni si més no per donar-li el benefici aLeo Messi i el seu quart Mundial. Quan els equips han saltat al camp, m’he fixat en la samarreta dels argentins: el dorsal recorda als números dels videojocs Arcade, com un homenatge a la selecció que es va proclamar campinona a Mèxic 86 amb Maradona... Però després veia els futbolistes islandesos, aquesta alineació de barbuts ‘hipsterssons’, i pensava que alguns partits del Mundial els hauria de comentar el National Geographic. El contrast cultural és riquíssim, em deia, serà un partit exòtic, i recordava a ‘Viatge al centre de la Terra’, la novel·la de Jules Verne que comença precisament amb tres exploradors que entren en un volcà islandès per descendir cap al cor de la Terra.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Els islandesos són gent carbònica, i van sortir a jugar amb l’impuls sulfúric d’un guèiser. Per contrast, l’Argentina va fer l’efecte que aturava el temps. Tot anava molt lent, com la lava: els jugadors argentins tocaven la pilota, es movien, però no avançaven. Només de tant en tant una fogonada del Kun Agüero, o una gran parada del porter islandès, ens recordava que vivíem en el present. Ni tan sols Sampaoli no feia els seus escarafalls habituals a la banda.

En aquesta sopa, era massa habitual veureMessi intentar-ho tot, com un explorador en solitari, traçant combinacions pel centre de l’àrea, passis de tiralínies que sempre acabaven malament i a més el desmoralitzaven (Messi seria un mal actor). El pitjor no va ser el penal fallat pel 10 argentí, sinó la sensació que ara mateix aquest equip està lluny d’arribar al centre d’alguna cosa. Li farà falta un gir de guió al següent capítol, un volcà en erupció que els propulsi cap a dalt, més enllà de l’empat.