Els casos de corrupció

Gürtel: la justícia compleix, però amb un gran retard

La credibilitat del PP es desploma, però no sembla haver-hi prou majoria per a un Govern central alternatiu

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp35780213 former popular party party treasurer luis barcenas  top cent180524113919

zentauroepp35780213 former popular party party treasurer luis barcenas top cent180524113919 / Chema Moya

Va ser el 2009 quan el jutge Garzón, ara apartat de la judicatura, va iniciar la seva investigació sobre la ‘Gürtel’. Avui, nou anys després i un cop passat un judici que va durar més d’un any i que va acabar el novembre del 2017, s’ha conegut la sentència principal d’un cas que va esclatar quan Zapatero era president, Rubalcaba estava a Interior i que Rajoy va qualificar llavors de “conspiració contra el PP”.

Ja tenim la sentència del cas principal de la ‘trama Gürtel’ i d’entrada se n’extreuen tres grans conclusions. Una, que la justícia espanyola és exasperadament lenta. Fins i tot ens podem preguntar si una sentència amb nou anys de retard repara el mal causat.  

Penes severes

La segona contradiu una mica l’anterior. La justícia, tot i que de manera lenta, ha demostrat independència i no estar supeditada al poder polític, ja que les penes imposades són severes: 51 anys de presó per a Francisco Correa, el creador de la trama que vam conèixer vestit de jaqué en el famós casament d’El Escorial de la filla d’Aznar; 37 anys per a Pedro Crespo; 33 anys i 44 milions de multa per al famós extresorer del PP Luís Bárcenas; 15 per a Rosalía Castro, la seva dona; 14 per a Jesús Sepúlveda, alcalde de Pozuelo, exmarit d’Ana Mato i antic cap de Gabinet d’Aznar; 31 per a Alberto López Viejo, exconseller d’Esperanza Aguirre... En total, 29 condemnats i 8 absolts. A més, el PP com a persona jurídica i l’exministra Ana Mato són condemnats, com a beneficiaris a títol lucratiu, i hauran de tornar respectivament 250.000 euros de dues campanyes municipals i 28.000 d’obsequis.

Ja no es podrà repetir mai, ja és fals, que a Espanya els polítics no entren a presó per corrupció. O que la fiscalia només persegueix si els sospitosos són independentistes.

La tercera conclusió és que el prestigi del PP queda encara més enfonsat i que, com a conseqüència, la credibilitat del Govern espanyol es desploma. Perquè, malgrat que els fets es remunten principalment a l’era Aznar i Correa va ser allunyat de Madrid (i acollit a València) quan Rajoy va prendre el comandament del PP, el mateix president del Govern central va haver de declarar com a testimoni el 27 de juliol passat i no va convèncer el tribunal. I encara s’han de jutjar altres casos de la trama, com la destrucció dels ordinadors de Bárcenas.

Preguntes pertinents i respostes gens senzilles

Notícies relacionades

Però el PP va guanyar les eleccions del 2015 i el 2016, quan ja es coneixien els fets (i els missatgets a Bárcenas), va formar govern i Rajoy ha tornat a articular una majoria per aprovar els pressupostos amb suports tan diversos com els de Cs i el PNB.

 ¿Es pot governar bé amb tan poca credibilitat? ¿Hi ha majoria per a una moció de censura que doni pas a un Govern central coherent? ¿El PSOE està pagant els anys finals de Zapatero, castigats per la pitjor crisi econòmica des de 1929? ¿L’esquerra condicionada per Podem genera més por que el PSOE de Felipe? ¿Mariano Rajoy és més capaç que els seus competidors? ¿L’habilitat exculpa? ¿La victòria de Cs en les pròximes eleccions és imparable? Són preguntes pertinents. Les respostes no són senzilles.