Trump, Musk i Europa

A Amèrica, la notícia de la setmana és que Donald Trump, el president més poderós del món, i Elon Musk, l’home més ric que va empènyer la seva candidatura i va donar 260 milions de dòlars a la seva campanya, van tenir dijous un dur enfrontament que fa preveure un divorci tempestuós. Musk va criticar amb duresa la llei fiscal, que Trump glorifica com la BBB, Big Beautiful Bill (Gran i Preciosa Llei) que vol que sigui, amb els aranzels, el seu gran llegat. La BBB ha sigut aprovada a la Cambra de Representants per un sol vot quan la majoria republicana és de set i tindrà problemes al Senat, perquè hi ha republicans que creuen que dispararà el dèficit al consolidar una gran rebaixa d’impostos que no es compensa amb una reducció suficient de despeses. I hi ha despeses socials que han abaixat (medicina) que els republicans creuen temerari reduir.

La gran majoria d’economistes, la Reserva Federal i la mateixa Oficina Pressupostària del Congrés (no partidista) temen els perills de la BBB. I llavors Musk proclama que la llei és una "fastigosa abominació" i que els que l’han votat ho saben. Però els del MAGA, Peter Navarro i Steve Bannon, argumenten que els aranzels generaran tants ingressos que el gran dèficit americà –finançat per un gran i creixent deute públic– desapareixerà. I el profeta Bannon afegeix que caldria deportar Musk, que va néixer a Sud-àfrica. Trump reacciona colèric i diu que Musk és contra la llei perquè acaba amb les subvencions (per falsos motius ecològics) als cotxes elèctrics. Les accions de Tesla cauen a Wall Street un 14% (150.000 milions de dòlars) i Musk replica que, sense ell, Trump no hauria guanyat, que es penedeix d’haver-li donat suport, que pot ajudar un nou partit i –la cirereta– que Trump és a la llista de pedòfils del famós Epstein, un gran escàndol que va portar a la presó a alguns multimilionaris. ¿Quins efectes tindrà aquesta dura i inesperada gran baralla interna sobre una Administració que, en política internacional –Ucraïna–, tampoc està collint èxits?

Mentrestant, a Europa l’extrema dreta va conquerint posicions. A Polònia, el país més potent de l’est europeu, el candidat de l’extrema dreta, avalat per Trump, va guanyar diumenge per la mínima (50,9% a 49,1%) a l’alcalde de Varsòvia, el candidat liberal en les presidencials. Donald Tusk, del PP europeu, continuarà governant al capdavant d’una coalició una mica contradictòria. Però el president pot vetar moltes lleis, la derrota ha obert esquerdes en la coalició de Tusk –alguns socis demanen un "canvi de cavall"– i l’extrema dreta, que va governar vuit anys fins a 2023, vol fer-ho caure en unes eleccions avançades si no aconsegueix aprovar els pressupostos. Tusk, per reforçar-se, se sotmetrà a una moció de confiança.

Notícies relacionades

Acords per mirar endavant

¿Què seríem sense turisme?

Però l’extrema dreta ja ha clavat una forta puntada de peu al centredreta en un país clau de la UE. I l’eix París-Berlín-Varsòvia surt debilitat davant Rússia. A Brussel·les hi ha hagut una discreta consternació.

I a Holanda, país fundador de la UE, l’extrema dreta també ataca al centredreta. Després de les últimes eleccions es va acabar formant, onze mesos després, una difícil coalició de quatre partits. Tres de la dreta democràtica més l’extrema dreta de Wilders, que va quedar primera en les eleccions. Es va nomenar cap de govern a un alt funcionari perquè els tres partits moderats no admetien que Wilders fos president. Però ara Wilders ha abandonat el Govern quan els seus socis no han donat suport a mesures més dures contra la immigració. Hi haurà d’haver eleccions anticipades a l’octubre i –tot i que els sondejos són confusos– Wilders creu que pot tornar a guanyar-les –i amb més vots– fent de la immigració l’eix de la campanya. A Holanda, com a Polònia, l’extrema dreta vol marginalitzar el centredreta. ¿Segueix Feijóo el que està passant a Varsòvia i a la Haia.