Cimera autonòmica a Barcelona

La Conferència de Presidents és conseqüència del mandat de la Constitució de certa cooperació entre els principals partits. No per privilegiar el bipatidisme, sinó perquè en òrgans tan rellevants com el Consell General del Poder Judicial només un ampli consens pot garantir la necessària pluralitat. Però, com s’ha vist al CGPJ, la seva renovació normal és impossible si la polarització i la lluita pel poder anul·len el mandat constitucional. I ¡que cada pal aguanti la seva vela!, el CGPJ no s’ha renovat a temps quan el PP no ha tingut majoria parlamentària.

Que, després de molts anys d’absència dels presidents electes i legítims de Catalunya, que exigien la independència, la Conferència de Presidents s’anés a celebrar amb tota normalitat a Barcelona, oberta pel Rei i en la qual l’amfitrió seria Salvador Illa, president de la Generalitat, era un fet rellevant que havia de ser prioritzat per tots els que creuen en la constitucional unitat d’Espanya.

Però no ha sigut així. Feijóo actua com si posés en dubte la legitimitat de Sánchez des que va ser investit malgrat tenir només el segon grup parlamentari (el primer és el PP). I Sánchez no s’ha cansat de desqualificar Feijóo com l’agent tonto de la dreta reaccionària i l’extrema dreta. Així... la cooperació... costa molt. Res més faltava que la passada setmana esclatés el cas Leire Díez, possible lampista del PSOE a la recerca d’escombraries de l’UCO, i la convocatòria subsegüent, diumenge a Madrid, d’una manifestació del PP "contra la màfia" –i això de Tellado que "el Govern és una organització criminal"–, per témer que la Conferència de Presidents –un instrument de cooperació– no podria tenir lloc en plena guerra civil verbal.

Però, malgrat el trist circ de Leire Díez –i encara més del comissionista Víctor de Aldama, que ara secunda les acusacions del PP–, la Conferència de Presidents se celebrarà divendres. El PP no podia arribar a menysprear el Rei, els presidents autonòmics són moltes vegades més presidents que militants, i Sánchez, en hores baixes, ha acabat acceptant que la Conferència abordi no només els sis assumptes que volia sinó els vuit en els quals el PP –en paraules de Feijóo– ha doblegat el braç al Govern". Algun tan estrany per a una conferència autonòmica com el projecte de llei sobre el ministeri fiscal. I el PP ha demostrat que no s’espanta per Vox, que trona contra la seva presència a Barcelona.

Notícies relacionades

Menys humanitat

EL BCE aspira a l’estabilitat

¿14 assumptes en una reunió de 20 participants en la qual molts voldran contradir-se en un temps màxim de… 12 hores? La Conferència de Presidents té el risc de convertir-se en una gàbia de grills. I la proposta de Sánchez –malgrat que Brussel·les diu que és el nostre taló de Aquil·les– d’abordar un augment dels fons per a habitatge –60% de l’Estat i 40% de les comunitats– sembla irracional per part d’un president que no té pressupostos i en el clima polític actual.

Però les institucions i la recerca de mínims consensos són prioritaris. Encara que tot acabi –és probable– en una gàbia de grills. En tal cas, els responsables hauran de carregar amb la seva part de culpa davant l’opinió pública. I malgrat tot, que Felip VI obri a Barcelona una Conferència de Presidents de totes les autonomies (el lehendakari basc també hi serà) i en la qual l’amfitrió serà el president de la Generalitat indica que –almenys a Catalunya– la normalització ha fet passos consistents. L’independentisme –dividit i sorprès– ho acaba digerint ¿A algú més li sap greu? ¿Per què.