Àfrica unida pel comerç

Els EUA es retiren de l'Associació Transpacífic (TPP) i imposen aranzels alts a la importació d'acer i alumini. Europa viu el seu moment Brexit. Es torna a parlar de fronteres i de patriotisme econòmic. Una guerra comercial amenaça el món.

Tanmateix, els països africans han triat la unitat pel camí del comerç. El 21 de març, a Kigali, capital de Ruanda, 44 països africans van signar el Tractat de l'Àrea de Lliure Comerç Continental (CFTA) i van fer un pas de gegant cap a la integració econòmica.

Aquesta futura àrea catalitzarà inversions, estimularà el creixement econòmic, desenvoluparà interconnexions continentals i portarà un nou dinamisme a la integració regional. L'objectiu principal és reduir les barreres duaneres i promoure el comerç interafricà. Aquest primer pas ajuda els africans a comprendre que, des del punt de vista econòmic, la seva salvació rau principalment en la intensificació de les seves relacions comercials.

Els reptes són nombrosos, però les expectatives encara ho són més L'entusiasme amb què s'han dut a terme les rondes de negociacions ha permès contemplar la liberalització del comerç de mercaderies a una taxa ambiciosa d'un 90%. Les negociacions futures s'han de centrar en qüestions tan importants com les condicions per a una competència sana, el respecte de la propietat intel·lectual i la promoció de la inversió.

El continent necessita una integració real per reequilibrar la seva relació econòmica amb els seus socis històrics (Europa, EUA) i els nous (Àsia, BRIC), i buscar una alternativa solida al finançament que es basa principalment en l'ajuda pública i la cooperació internacional.

Zona de lliure comerç

La futura zona de lliure comerç dona lloc a la creació d'un mercat comú de més de 1.000 milions de consumidors, amb un PIB combinat de més de 3.000 bilions de dòlars, i impulsa un augment al comerç entre els països africans d'un 52% per al 2022. Aplana el camí per establir una Unió Duanera d'aquí a quatre anys, i una Comunitat Econòmica Africana, el 2028. La zona podria generar importants guanys i complir molts objectius de desenvolupament, a més de millorar l'atractiu del continent com a soci comercial global.

La distància mitjana entre les ciutats africanes amb una població de més de 4 milions d'habitants és de 4.100 quilòmetres, en comparació amb 1.300 quilòmetres a Europa. Això és una barrera al desenvolupament del comerç i és degut a la falta d'infraestructures.

Però els intercanvis econòmics dins del continent s'han multiplicat, impulsats per l'aparició de grups panafricans. Aquests pioners del sector privat saben que amb la integració fan negocis i és una forma de millorar el seu èxit.

Petroli, or, coure i cobalt

A l'unir-s'hi, Àfrica es converteix en l'exportador mundialmés gran de petroli, or, coure i cobalt, entre altres productes. Continuant amb la seva actual fragmentació, el continent s'està convertint en l'exportador d'immigrants més gran i l'escenari ideal per al creixement del terrorisme.

Àfrica necessita crear 20 milions de llocs de feina a l'any i multiplicar el nombre de centres educatius i de formació per satisfer el creixement de la població, que arribarà a 2.000 milions de persones el 2050. Àfrica necessita integració i inversió en sectors com infraestructures, tecnologia i educació, i apostar per la industrialització.

El desafiament ara rau en la implementació d'aquest mercat comú africà. L'obertura econòmica i l'establiment de zones de lliure comerç amb socis del Nord i del Sud sovint generen preocupacions legítimes i indueixen a certs desafiaments que és important resoldre.

Benestar social

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El comerç és un mecanisme que ajuda a augmentar el benestar i a escapar-se de la pobresa. Els països africans han de treballar junts per construir un projecte d'integració que, a més de ser més equilibrat i equitatiu, es tradueixi en la seva capacitat de competir en l'economia mundial.

Aquest pas clau cap a la integració haurà de bregar amb les diferències en la «filosofia econòmica» als blocs econòmics i entre les principals potències regionals. Ara per ara, l'entrada en vigor de la CFTA hauria de ser el gener del 2019. Encara que els Estats es donen 10 anys per a una generalització de les mesures del tractat. Aleshores, s'espera que l'acord de Kigali, sobrevisqui a l'únic obstacle que continua bloquejant la integració: la voluntat. Si hi ha voluntat, Àfrica presentarà una de les oportunitats de creixement més grans al món en els propers anys.