El Mediterrani 25 anys després de Barcelona

El novembre del 1995 va sorgir el Procés de Barcelona. Els seus impulsors sabien que era un projecte a llarg termini i amb nombrosos conflictes latents, però molt necessari per a Europa i els seus socis mediterranis. El 2008, es va crear la Unió pel Mediterrani. Vint-i-cinc anys després es mantenen els conflictes i la falta de lideratge, la UE està estancada, hi ha problemes econòmics, diferències estratègiques i la Primavera Àrab. En aquest viatge, s’ha passat de la il·lusió a la desil·lusió, de l’idealisme al realisme.

I, no obstant, la vocació de Barcelona continua sent vigent i necessària per a Europa i el Mediterrani, com fa 25 anys. Europa està inquieta davant els seus múltiples desafiaments. El populisme, la Covid-19, el canvi climàtic, les desigualtats i l’atur són problemes comuns també a tot el Mediterrani.

Perquè, mentre Europa perd oportunitats, s’anuncia la creació de l’Associació Econòmica Integral Regional (RCEP, per la seva sigla en anglès), una zona d’integració econòmica d’Àsia-Pacífic que cobreix un terç de la població i la producció econòmica del món. A més, la UE continua sense reaccionar al veure les seves connexions marítimes al Mediterrani gestionades per consorcis xinesos.

La història ha revelat una correlació entre el progrés econòmic i el progrés social. Les oportunitats per al creixement i la prosperitat al Mediterrani són immenses. Gran mercat de consum, matèries primeres, energies, joventut i recursos per trobar solucions als problemes més apressants, són mercats emergents actius per atraure operadors internacionals. La seva localització permet escurçar els circuits logístics i reduir l’empremta de carboni i paral·lelament són l’accés a l’Àfrica, un continent amb un altíssim potencial de desenvolupament.

En el nou paradigma econòmic post-Covid-19, anomenat ‘slowbalisation’, les cadenes globals de valor estan escurçant-se i passen a ser cadenes regionals. En aquest context, el Mediterrani podria convertir-se en una puixant frontera de producció Nord-Sud, però fa falta una nova visió i integració entre les dues vores; això permetria una vinculació entre Europa i l’Àfrica, ja que el destí dels dos continents està vinculat, i el Mediterrani és l’espai natural d’aquest nou eix de desenvolupament Àfrica-Mediterrani-Europa que cobriria 1.800 milions d’habitants. Es necessita un nou enfocament europeu, i el compromís dels principals actors polítics i econòmics amb el projecte.  

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

La integració no només transformaria la regió. També suposaria un augment d’exportacions, la creació de llocs de treball i noves empreses, impulsaria la transformació digital, l’economia verda i blava, el turisme sostenible, la dieta mediterrània i les energies renovables. Les dues vores en sortirien beneficiades. És una aposta clau per sortir de l’apatia a Europa. Barcelona ha desenvolupat una visió pròpia davant els principals problemes del Mediterrani. Durant aquests 25 anys ha acumulat experiència, iniciatives que poden construir ponts i oportunitats i un futur comú. Perquè Barcelona sigui referència d’una gran àrea econòmica mediterrània és imprescindible sumar voluntats, recursos i una estratègia publicoprivada unificada.

No és una regió perduda. Al Mediterrani hi ha dificultats, crisi i misèria, però també hi ha futur si es trenquen els prejudicis i se supera l’hostilitat. La història, la diversitat i els valors comuns poden i han de donar els mitjans per resoldre els problemes. Cal unir-se per crear un nou destí.