Anar al contingut

Ciutat convidada a la Mercè

El mite de Beirut

WAEL HAMZEH

El mite de Beirut

Anwar Zibaoui

Al cor del Pròxim Orient, a l'altra vora del Mediterrani, la capital del Líban és una ciutat plural, desconcertant, fascinant i addictiva

Beirut és la ciutat convidada per Barcelona a les seves festes de la Mercè. Al cor del Pròxim Orient, a l’altra vora del Mediterrani, la capital del Líban és una ciutat plural, desconcertant, fascinant i addictiva. Després de mil·lennis d’ocupacions de diferents imperis, i una llarga història d’emigracions forçades que van portar de tornada influències de tot el món, Beirut és una fusió cultural, política i religiosa única.

És una de les ciutats més antigues del món, amb un patrimoni fenici, romà, àrab, otomà o francès, que ha viscut temps difícils per dècades d’invasions o la guerra civil. No obstant, pocs signes queden de la destrucció. I, en el caos, en el xoc d’idees, edats i visions, Beirut ha generat algunes de les ments més innovadores: escriptors, músics, arquitectes, dissenyadors inspirats per les contradiccions i l’energia d’aquesta ciutat on tot és possible, fins i tot si no està permès.

En els 20 anys previs a l’esclat de la seva guerra civil, el 1975, la petita capital d’aquest estat fràgil i complex va atreure tota mena de gent i d’idees. Es van publicar diaris sense censures. Els bancs locals es van omplir de dipòsits dels estats del Golf. Es va quadruplicar l’àrea construïda. Beirut atreia pensadors, artistes, espies i empresaris de tot el món.

Avui, després de noves guerres i invasions, i noves crisis i recuperacions, la ciutat és el veritable termòmetre de la regió, per bé o per malament.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

A uns centenars de quilòmetres de Beirut, està prohibida la vida nocturna. Es prohibeix parlar d’història o literatura, del respecte a les minories; la llibertat d’expressió; els drets de la dona, dels homosexuals, o la laïcitat. Beirut és un buf d’aire fresc en una regió on aquests i altres temes encara no poden expressar-se sense denúncia.  

Tot i que tot això pot canviar. El Líban és lluny de ser el país de les meravelles. Està assetjat per greus desafiaments interns i externs, i una classe política ineficaç, que ajorna els projectes claus. Al Líban li costa aprendre la lliçó i acceptar que és una nació de minories on tots poden viure i on la convivència és possible si hi ha voluntat.

La guerra civil va acabar fa 29 anys, però la política encara està dominada per excabdills i dinasties familiars enredades en divisions sectàries. Mentrestant, la gent té demandes, aspiracions, com ara estabilitat, electricitat, aigua, recollida d’escombraries, ocupació juvenil, seguretat i economia i un Govern que reflecteixi aquestes demandes i la seva diversitat.

Perquè, malgrat tot, els libanesos continuen sent un poble resistent a les incerteses, amb una xarxa incomparable d’emigrants a tot el món. Des de temps remots, Beirut és un pont entre l’est i l’oest. La porta natural cap a i des de la regió. Centre comercial ,financer i universitari. Mestissa, amb la seva rica cultura i la seva societat vibrant, ocupada i destruïda en diverses ocasions, però després de vuit mil anys, sempre reneix com una au fènix.

Expert en economia i relacions internacionals.