Benvolgut propietari...

Se’m fa estrany dirigir-me a algú que no conec, a qui no he aconseguit posar-li nom i encara menys cara, per més que ho hagi intentat en els últims mesos. El concepte de societat anònima no havia adquirit mai tant de sentit. Ets un capital, unes accions, un fons voltor, i jo només la carn morta que necessites per alimentar-te. Ni tu ets per a mi un propietari ni jo per a tu un inquilí, diguem les coses pel seu nom, encara que jo no en tingui ni idea, del teu.

Vull que sàpigues que m’has canviat la vida, que rellegeixo el teu escrit gairebé diàriament i sempre aconsegueix fer-me plorar. I ara els matisos, tan necessaris: la vida no sempre canvia per bé i l’escrit és un escarit burofax, una sentència amb data d’execució.

Poses fi a la nostra relació, de manera unilateral i sense mirar-me a la cara. Per fer això s’ha de servir, i tu serveixes; es nota que hi estàs acostumat. ¿Quants burofax deus haver firmat aquest mes? Per a tu, un tràmit que permet buidar els teus edificis; per a mi, una garrotada que m’obliga a buidar la meva vida.

Barri de moda

Notícies relacionades

¿Què ofereix Salvador Illa?

A reflexionar... si podem

No ho sé per tu, però pel que es veu el problema és el barri on visc, que ara és un barri de moda. Curiosament en diuen la zona zero, i el nom no podia estar més ben buscat: el meu barri cada vegada s’assembla més a una zona devastada, arrasada per una modernitat passatgera que està acabant amb la seva essència i la seva gent. Els seus carrers han mutat en un decorat de cartró que s’acabarà trencant de tant fer-lo servir. Tu tens un paper important en la transformació,  ets el figurinista, compons el dramatis personae adequat posant i traient personatges segons el que es porta o no, i essencialment segons el que t’emportes o no. Ens entossudim a dir-ne bombolla immobiliària, quan és una úlcera amb una secreció de pus imparable.

No sé per què t’explico la meva vida si ni m’imagines. En el teu món real, els teus amics, la teva família, no tenen problemes amb el lloguer. En el meu, en el meu món,  no ens deixa dormir no poder pagar-lo, empobrir-nos encara més. En el meu món un burofax no ens deixa dormir, el que a tu et fa somiar en gran.