El meu temps, la teva empresa

Decidir no regalar hores a la companyia per a la qual treballem no només és respectable, sinó aconsellable

OLGA RUIZ

El factor emocional ha sigut un llast històric per als treballadors i treballadores d’aquest país. Quan l’empatia no és bidireccional s’acaba convertint en un abús. És la lletra petita de qualsevol contractació laboral a Espanya. No es llegeix, però es dona per acceptada: al llarg de la nostra vida regalarem incomptables hores a la nostra empresa. Primer error: no és nostra. La perversió del llenguatge ha fabricat un sentiment de pertinença il·lusori que contribueix a una entrega, dedicació i esforç extracontractual perquè la nostra empresa ho necessita. És una pràctica tan cronificada al nostre país que hem interioritzat que l’estrany, l’egoista, és el col·lega que s’hi rebel·la en contra en lloc de qüestionar aquells que la secunden. Decidir no regalar temps a l’empresa per a la qual treballem no només és respectable sinó aconsellable i, en fred, una filosofia compartida pel comú dels treballadors, tot i que acabem fent el contrari. Disfressem de responsabilitat i empatia una realitat molt més asfixiant: la por de perdre la feina és la raó de la nostra entrega desmesurada.

M’imagino davant una màquina de refrescos, en pago un i la màquina em dispensa la beguda que he seleccionat previ pagament del preu fixat. És fàcil, no hi ha sorpreses. És una màquina i no li puc exigir que tingui en compte les meves necessitats glucèmiques o la meva set extra i em dispensi dues begudes pel preu d’una. Si en vull dues, n’he de pagar dues. Si en pago una, n’obtindré una. Al món laboral no obstant, acordem una contraprestació econòmica per una feina determinada i una jornada concreta, però acabem oferint barra lliure de refrescos al nostre ocupador sentint-nos els responsables únics de calmar la seva set.

La reducció de la jornada laboral és una de les grans reivindicacions sindicals en aquesta jornada. El Govern de coalició sembla decidit a assolir com a màxim legal les 37,5 hores setmanals. Estem, sens dubte, davant un canvi de paradigma laboral de gran calat social. Una reducció que comporta un canvi de model productiu cap a un de més eficaç i just i que, a més, pretén regular el que ja sabem: necessitem més temps per viure.

Ni egoistes ni irresponsables

Notícies relacionades

La lletra petita no escrita no té cap intenció de desaparèixer, encara que s’arribi a un acord històric per a la reducció de la jornada laboral. Potser ha arribat el moment de pensar en la màquina de refrescos i actuar en conseqüència. Ni egoistes ni irresponsables, ni mals treballadors ni poc involucrats en el projecte. Oferim el producte que la nostra empresa ha pagat, això és tot. Ho fem amb la nostra millor disposició i professionalitat. Creiem i volem que l’empresa per a la qual treballem sigui pròspera, perquè dels seus bons resultats depèn la nostra estabilitat econòmica i en conseqüència part de la nostra felicitat.

La nostra vida està feta de temps, el que tenim i el que compartim. El nostre bé més preuat. Pensem bé a qui volem regalar-l’hi cada dia.

Temes:

Govern Reforma laboral Reforma horària

Inicia sessió 0 Comentaris

El consum de llum puja però és lluny de l’objectiu del Govern

La morositat de les llars baixa al nivell previ a l’esclat de la crisi del 2008