Trampes, febre i ideologia
Al darrere de cada una d’aquestes històries s’amaga el fracàs d’unes polítiques erràtiques i excloents pel que fa a drets fonamentals.
S i hi cabés sota una catifa, l’amagarien. O s’hi amagarien ells, per mirar d’escapolir-se’n. Tot i que per diferents raons, l’okupació i també l’ocupació suposen una migranya persistent per al govern i l’oposició. Poques problemàtiques tenen una càrrega ideològica tan potent com aquesta en totes les seves variants. Ens trobem davant un assumpte d’una complexitat majúscula que, no obstant, no té un abordatge real més enllà de la tirallonga discursiva, principis polítics creats ad hoc per al votant estàndard d’un costat i l’altre. La sensació és que el problema no els importa tant com l’opinió que han de construir, fixar i difondre sobre aquest.
Quan els polítics –i també gran part dels mitjans– parlen d’ocupació fan trampes. Converteixen la part en el tot i d’aquesta manera mentre uns només parlen d’okupació delinqüencial o ideològica demonitzant-ne les conseqüències i proposant mesures contundents per evitar-la, d’altres centren els seus esforços en atendre l’ocupació social, aquella a la qual es veuen abocats els que tot ho han perdut. Opinen a la carta, oblidant sistemàticament que una ocupació i l’altra desmunta, en realitat, qualsevol argumentari polític.
Notícies relacionadesCatalunya continua liderant el rànquing d’ocupacions de tot el territori espanyol, la seva xifra supera la suma de les tres comunitats que la segueixen: Madrid, Andalusia i València. A Barcelona, només en okupacions de les anomenades delictives o reivindicatives, en districtes com Ciutat Vella, Horta-Guinardó o Gràcia se situen en la trentena amb les xifres actualitzades el gener d’aquest any per la Guàrdia Urbana. A l’informe no consten les altres ocupacions, les anomenades infrahabitatges o de caràcter social, així que el nombre final és més alt.
Estar a favor o en contra de l’ocupació és tan absurd com estar-ho de la febre. Justificar el símptoma en lloc d’aturar la malaltia que el causa és irresponsable políticament, socialment i mediàticament, però és més rendible mostrar els vellets a qui els han ocupat la casa durant les vacances (menys d’una de cada mil ocupacions es produeixen a la vivenda habitual o segona residència de les víctimes) o mostrar la família vulnerable amb nens petits que no ha tingut més remei que infraviure en un pis buit la propietat del qual és d’un banc o fons voltor, que reconèixer que al darrere de cada una d’aquestes històries s’amaga el fracàs d’unes polítiques erràtiques, salvatges i excloents pel que fa a drets fonamentals. Estem recollint el cop de totxo a la cara després de tanta bombolla. La falta de credibilitat, la manipulació o la informació de part planen sempre sobre qualsevol nova dada associada a l’okupació. Les enquestes que apareixen de manera cíclica arrosseguen un halo de sospita a l’estar patrocinades per empreses asseguradores que ofereixen "cobertura antiokupació". Tot i ser així, abonar-se a la crisi negacionista tampoc soluciona el problema.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Previsió meteorològica L'Aemet confirma l'arribada de la borrasca Samuel i anuncia que hem batut el rècord absolut de fronts de gran impacte al Mediterrani
- GUERRA A ORIENT MITJÀ Competència encara no troba "cap anomalia" en els preus de les 12.600 gasolineres d'Espanya en plena espiral de pujades
- Mala campanya de fruita Perdonen un deute de 268.000 euros a un matrimoni d'agricultors de Lleida: "Són essencials per a l'economia i han d'estar emparats"
- Accident L'ensorrament parcial d'una finca a Sabadell obliga a desallotjar dos edificis adjacents, locals comercials i oficines
- Caos ferroviari Tranquil·litat i resignació a Rodalies el primer dia de talls al Garraf: "És un sidral, avui no arribo a temps"