¿Per què baixa la confiança dels espanyols?

L’economia va bé. El PIB va créixer l’any passat el 3,1%, es tracta del quart any de creixement i tercer per sobre del 3%. I l’ocupació, segons l’afiliació a la Seguretat Social, ho va fer a un ritme encara més alt: el 3,6%. Les dades del primer trimestre indiquen una consolidació de la tendència i, per primera vegada en molts anys, els augments salarials pactats en convenis trimestrals superen l’IPC (1,2%).

Les previsions són fins i tot millors. El Govern ha pujat la seva previsió de creixement per a aquest any al 2,7% i el Fons Monetari Internacional l’acaba de corregir a l’alça, el 2,8%. L’FMI ha pujat el seu pronòstic per a Espanya el 0,4% davant d’una mitjana del 0,2% per a la zona euro i les economies avançades. I si es compleix, Espanya amb el seu 2,8% creixerà més que Alemanya (2,5%) i que la mitjana de la zona euro (2,4%). I només una dècima menys que els Estats Units (2,9%). I una dada espectacular és que segons l’FMI la riquesa per càpita dels espanyols va superar ja la dels italians el 2017.

Per una altra part, tres grans agències de ràting han apujat aquest any la qualificació del deute espanyol. L’última, Moody’s, que l’ha col·locat a la zona d’aprovat alt, una mica per sota del notable que li donen Fitch i S&P. Tenint en compte que el 2012 vorejàvem el nivell del bo porqueria, la millora és molt notable.

Falta de confiança interna

La confiança internacional a Espanya ha pujat molt. Però contràriament els índexs de confiança interns –que van millorar el 2017– han patit una correcció a la baixa. L’Índex de Confiança del Consumidor (ICC), que evoluciona entre 0 i 200 i que durant gairebé tot l’any passat va estar per sobre del punt mitjà del 100, ja fa dos mesos que baixa, fins al 99,7 i 98,6 al febrer i març. I l’Índex de Confiança Econòmica del CIS, menys volàtil i que va de 0 a 100, ha caigut al març bastant per sota del punt mitjà del 50, fins al 40,6, per sota del de fa un any.

    

¿Per què si puja el creixement i l’ocupació i els agents internacionals confien més en Espanya, els índexs de confiança interns estan baixant aquest 2018? L’explicació convencional és que la recuperació és irregular, desigual, que l’atur dobla la mitjana europea i que en l’ocupació hi ha molta temporalitat. És cert, però això passava també fa uns mesos. No pot ser doncs l’única raó.

La clau la trobem en l’Índex de confiança política del CIS, que també evoluciona entre 0 i 100, i que al març s’ha situat en un raquític 29,9 amb una caiguda en un any del 9,7%. És el pitjor índex des del setembre del 2016, quan després de repetir eleccions Rajoy no aconseguia la investidura. L’explicació és doncs poc discutible. La confiança econòmica baixa perquè a principis d’any s’ha accentuat la desconfiança política i la inquietud al voltant del futur del país.

La crisi catalana

¿Quines causes hi ha després d’aquesta caiguda de la confiança política que ha arrossegat la confiança econòmica? La prolongació del conflicte català hi té sens dubte molt a veure. Els índexs ja van baixar a l’octubre arran de la DUI i ara la desconfiança ha rebrotat, després de la revàlida de la majoria independentista el 21-D i la seva incapacitat (o falta de voluntat) per formar govern i liquidar així la situació d’excepcionalitat del 155. És normal que la persistència de l’anormalitat en la primera comunitat autònoma espanyola per l’aportació al PIB, que a més té llengua i cultura pròpies, generi inquietud. I més si el seu últim president electe està fugit d’Espanya, però perseguit pel Suprem a tot Europa.

I la preocupació s’ha d’augmentar al veure la judicialització creixent del conflicte, la petició de severes penes de presó per als dirigents independentistes que van guanyar les últimes eleccions i l’hostilitat i la incapacitat creixent d’un mínim diàleg entre el constitucionalisme i el secessionisme.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

L’últim episodi –aquest relativament innocent– no deixa de ser desconcertant. Dijous ens vam assabentar que Albert Rivera, el líder més valorat i el del partit que més puja a les enquestes, estava afiliat a un sindicat tan conegut com la UGT però que s’havia donat de baixa pel suport de la UGT catalana a una manifestació a favor de la llibertat dels polítics separatistes. ¿Puja encara més la tensió per Catalunya o Catalunya s’està convertint en un perillós motiu de lluita electoral?

La confiança ciutadana s’està veient seriosament afectada per la pervivència d’un conflicte que qüestiona l’Espanya autonòmica, el punt central de la convivència dels últims 40 anys.