Europa: el català, ajornat

El president Pujol, que sí que va assistir a la firma del pacte, no va parar fins a aconseguir –malgrat haver trobat molts obstacles– el part de TV3, un gran pas en l’extensió de la llengua. Llàstima que, després, TV3 saltés del catalanisme a l’independentisme i es convertís en la televisió de només una part de Catalunya. ¿La gran polarització del procés també va perjudicar la llengua?

Els primers viatges d’Illa –com els de Pujol, ufà president del Comitè de les Regions Europees– han sigut a Brussel·les. Catalunya ha de ser a Europa. I aquesta setmana al Japó per a la promoció econòmica, l’exposició sobre Joan Miró de Tòquio i actes sobre la gastronomia catalana. Catalunya ha de ser al món. Contra ningú. Per això els presidents independentistes van tenir menys projecció internacional i no van trepitjar les institucions comunitàries.

L’admissió plena del català a les institucions de la Unió Europea hauria sigut, doncs, un pas rellevant en l’ambició de Catalunya. I això malgrat que la proposta naixia d’un estrany pacte entre Puigdemont a l’exili i Sánchez abans de la seva última investidura. Puigdemont ha batallat fort per la medalla i hauria tingut els seus mèrits.

Però no era una cosa gens fàcil. La UE són 27 països, alguns amb llengües minoritàries i recelosos a obrir el meló lingüístic. A més, hi ha juristes de Brussel·les que creuen que podria comportar una revisió dels tractats comunitaris, obrir un altre meló. I a Europa es pot pensar que la democràcia espanyola ha trigat molts anys –fins al 2024– a normalitzar l’ús del català, l’eusquera i el gallec al Parlament i que no pot exigir ara que 27 països sobirans ho facin en un no res.

Però el que és rellevant és que –malgrat tot– ha estat a punt d’aconseguir-se. Cap país s’hi ha oposat, set (o deu), de 27, han expressat reserves i han demanat més temps. És, doncs, una cosa possible, si revisem els fets.

Junts no pot pretendre continuar parlant en nom de tot Catalunya perquè Catalunya és molt més que Junts. Sánchez ha d’assumir que és difícil que 27 països sobirans aprovin una proposta –que trenca el que està establert– si el principal partit espanyol de l’oposició –que en les últimes eleccions va ser el primer en vots– s’hi oposa. I el PPE és –li agradi o no– la primera força política europea. Davant Europa i davant el món, sense algunes dosis de bipartidisme, no vas ben vestit.

Notícies relacionades

Sixena: evitar una destrossa

Leire i el potatge madrileny

I el PP ha d’anar al racó de pensar. No és gens lògic que el Parlament gallec –amb majoria absoluta del PP– demani que el gallec sigui una llengua comunitària i que després el líder del PP, que a més és gallec, hi jugui en contra. I serà difícil tenir majories i governar bé Espanya si el PP no amplia la seva base a Catalunya. Anar contra el català a Brussel·les no ajudarà que hi hagi més Albiols a les alcaldies. Al contrari, reforçarà la idea, dominant en molts sectors des de la gran batalla de l’Estatut (que no era la independència), que el PP té al·lèrgia a Catalunya.

I l’última enquesta electoral, la d’Ipsos, dona al PP un clar avantatge sobre el PSOE i 145 diputats. ¿Està condemnat a ser investit amb l’extrema dreta? A Alemanya, Merz ho ha exclòs. A Polònia, Tusk voldria doblegar-la, i fins i tot a Àustria, al final, s’ha optat per una altra solució. Si Feijóo treu 155 escons –al PP creuen que 160– podria ser investit amb els vots –o l’abstenció– de Junts i el PNB, que –en matèria econòmica– no són incompatibles. Aznar i Rajoy ho saben. Però això exigeix no fer continus gestos de menyspreu a Junts i al PNB. Feijóo pot pensar que la seva prioritat és el curt termini i que té congrés d’aquí un mes. "Fora embolics". Però, a curt, potser ha reforçat el pacte Sánchez-Puigdemont. I guanyar i governar exigeix acceptar, lidiar i superar els embolics..