El 'cas Cifuentes' i les circumstàncies

El PP sempre ha trigat molt a apartar els seus acusats per corrupció. Hi ha el cas de Paco Camps –o el del mateix Luis Bárcenas–. No obstant, tinc la sensació que amb Cristina Cifuentes serà diferent, que Mariano Rajoy entregarà el seu cap amb certa rapidesa.

¿Per  què? Com diria Ortega y  Gasset, el PP és el PP i la seva circumstància. Ara no té majoria absoluta i el seu rol tampoc és el d’oposició indignada i acusatòria (com al final de Felipe González o amb José Luis Rodríguez Zapatero). Ara el PP és un partit que governa sense majoria, que està a la defensiva i que es defensa, com pot, dels cops que li arriben de tot arreu. La llibertat provisional de Carles Puigdemont a Alemanya n’és un, perquè qüestiona la seva estratègia d’intentar guanyar el conflicte català amb el Codi Penal. I dol molt per inesperat. I és el conflicte català el que ha permès a Albert Rivera humiliar-lo –en les eleccions del 21-D– i després giravoltar al capdavant de les enquestes electorals per a les legislatives.

Cs és, al mateix temps, l’aliat necessari i imprescindible i l’enemic que li vol robar els vots i el lloc de treball: representar el centredreta. I el PP està presoner de Rivera perquè l’única alternativa –pactes amb el PSOE– no pot ser operativa. Excepte en alguns casos molt excepcionals.

Rivera no vol votar la moció de censura del socialista Ángel Gabilondo –tem que els electors conservadors no l’hi perdonin–, però tampoc pot aparèixer com a escolà del PP en un cas que, encara que menys greu que altres, és molt lleig i contradiu la moralització de la vida pública que predica. Per això reeditarà l’operació Múrcia de l’any passat: o el PP força la dimissió de Cifuentes, presenta un altre candidat i s’ha acabat, o Cs acabarà votant –malgrat els inconvenients– la moció de censura de Gabilondo.

A la Moncloa estan nerviosos i confosos. Es van equivocar al no matar Cifuentes abans de Sevilla (¿per Dolores de Cospedal?). Cedir ara a Madrid és molt més dur que a Múrcia, però perdre Madrid davant el PSOE, a un any de les autonòmiques i municipals, encara és pitjor. Més val posar-se vermell un dia que arrossegar el cas i les seves derives (Pablo Casado ja ha hagut de sortir a defensar el seu màster) durant tot un any.

Notícies relacionades

Rivera a Rajoy: o cau Cifuentes o recolzarà la moció del PSOE

Primera dimissió acadèmica pel 'cas Cifuentes': Laura Nuño abandona l'institut responsable del màster

I entre les circumstàncies també hi ha el canvi radical de Podem. Votarà la moció del PSOE sense dir ni piu. Res ara d’exigir la vicepresidència del Govern Gabilondo. D’aquesta manera faciliten el vot de Rivera (a un socialista, no al Front Popular) per apartar Cifuentes. És tot el contrari del que van fer el 2015 quan Pedro Sánchez va intentar ser investit i desplaçar Rajoy de la Moncloa.

¿Per què aquest canvi? També per les circumstàncies. No és que el PSOE vagi molt bé, les enquestes diuen que està estancat, o una mica a la baixa. Però Podem encara va pitjor. Pablo Iglesias ha hagut d’entendre que un Govern progressista a l’Europa actual ha de tenir mà esquerra i que voler fer-ho liquidant abans el PSOE és impossible. Syriza ja va fer fora Iannis Varufakis i atén el BCE i l’FMI.