Pressupostos: els detalls tampoc hi ajuden

El famós pen drive amb els Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2018 ha arribat finalment al Congrés dels Diputats després de la seva aprovació al Consell de Ministres. Les mesures estrella presentades pel ministre Cristóbal Montoro es confirmen: augment de les pensions, especialment les més baixes, i reducció d’impostos també per a les rendes més baixes, encara que en alguns casos només durant la segona meitat de l’any i condicionada a l’aprovació del projecte de llei. Una possibilitat, ara com ara, molt remota.

La vigència de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya bloqueja el suport del PNB. L’operació de pressió llançada des d’aquest dilluns sobre el PSOE perquè presti cinc diputats ha sigut fins ara tan maldestra com ineficient. I les concrecions que es van coneixent no hi ajuden gaire. Perquè pugen les pensions, cosa que podria atraure els socialistes si se’ls hagués donat algun paper en les negociacions, però proporcionalment puja més del doble la despesa al Ministeri de Defensa. Puja la inversió pública, cosa que podria resultar fins i tot keynesiana, però es congela la despesa en vivenda.

L’únic estímul que sembla intuir-se en el projecte de Pressupostos per aconseguir el suport que es necessita és en l’àmbit autonòmic. Andalusia rep un increment de la inversió pública superior a la mitjana, però no equivalent al seu pes ni en PIB ni en població, la qual cosa podria ser un incentiu perquè la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz, exercís de contrapoder al PSOE. I s’inicia un procés, tan lent com farragós i incert, per permetre a les autonomies i als ajuntaments gastar a compte del deute que manté amb aquestes administracions el Ministeri d’Hisenda. És un mecanisme difícil d’explicar però que en molts casos podria alleujar les arques de les comunitats autònomes i dels municipis quan falten pocs mesos per a  la convocatòria de les eleccions locals. Un altre incentiu que pot buscar un augment de la pressió dels denominats barons envers la direcció socialista i fins i tot podria resultar una ajuda per als candidats del PP allà on són alternativa.

Potser és en aquestes pastanagues en què està pensant ara Montoro perquè el president Rajoy aconsegueixi el suport que no té a l’inici de la tramitació. En conjunt, uns comptes més pensats en clau de tàctica electoral que d’estratègia econòmica.