El treball de Cifuentes

Cristina Cifuentes compareixerà finalment avui, empesa per l’oposició, per intentar aclarir el gran misteri que ens ocupa: on és el seu treball de fi de màster i, anant més enllà, on és l’inici. A aquestes altures, i amb tota la informació que encara no ha sigut desmentida, Cifuentes es devia passar tot el curs jugant al mus.

Resulta com a mínim patètic que estigui en qüestió si a un representant públic li van regalar un títol o si, al contrari, se’l va guanyar. Si estem davant el primer escenari, el nivell d’alguns dels nostres dirigents polítics difícilment podria ser més lamentable. Perquè al fet ja per si mateix penós de fer trampes per aconseguir un màster, s’hi hauria d’afegir la gravetat de les falsedats posteriors. Mai he entès com és possible que el mentider no estigui molt més penalitzat en la política en general i a les urnes en concret.

Si resulta que al final Cifuentes compareix davant l’Assemblea de Madrid amb proves irrefutables que el procediment va ser l’adequat, el que haurà comès és una ensopegada incomprensible en matèria de comunicació, donant ales a l’aparença de mentida. La presidenta de la Comunitat de Madrid, sempre la primera disposada a esmenar-li la plana a qui se li posi al davant, sobretot si és del Partit Popular, ha desaparegut. Ha passat de treballar a la japonesa, fins i tot a l’agost, a agafar-se sobtadament unes vacances per Setmana Santa. Recolliment total. Ha passat de presumir de transparència i criticar la relació del PP amb els mitjans de comunicació a aparèixer en plasma per anunciar querelles contra periodistes. I ha passat de ser una dirigent que responia a les envestides amb missatges de calat, a gravar un vídeo domèstic en què de manera xulesca adverteix: «Als que voleu que me’n vagi, no me’n penso anar… Em quedo». Doncs molt bé.

El foc amic

Notícies relacionades

Rosalía i Gaza

Invulnerables

Al PP encara hi ha qui confia en el cop d’efecte de Cifuentes, quan respongui davant els ciutadans a l’Assemblea de Madrid. Hi confien no tant per afecte a la presidenta, sinó perquè s’hi juguen el present i el futur del PP autonòmic, que està fet miques per culpa de la corrupció. No obstant, encara que aconseguís sortir indemne d’aquesta situació tan rocambolesca, el foc amic mai s’atura. A la seu central del partit hi ha qui diu que són les conseqüències de passar-se de llesta. «Qui a espasa mata, a espasa mor», assenyalen.

I si hi ha algú dins del partit que ha decidit que Cifuentes no pot succeir Rajoy, l’episodi del màster no serà res al costat del que l’espera. Tindria gràcia que, amb tot el que ha hagut d’entomar per culpa dels corruptes madrilenys, ella es vegi superada per un notable que no va ser.