27 set 2020

Anar al contingut

Al contraatac

La vida en un 'selfie'

LOIC VENANCE

La vida en un 'selfie'

Milena Busquets

Crec que l'interès i la importància verdadera d'una persona és inversament proporcional a la quantitat de 'selfies' que es fa

Que jo sàpiga, no existeix ni un sol selfie de Kate Moss, probablement la model més important de la història, sens dubte la dona més guapa de la seva època i la que durant gairebé tres dècades ha decidit sense pretendre-ho, simplement posant-se-la  ella, la roba (i l’estil, i l’actitud) que les altres dones del planeta desitjaríem imitar. 

No totes, és clar; algunes de les meves millors amigues no tenen ni idea de qui és Kate Moss, ni els fa cap falta, però no crec que hi hagi cap dissenyador, a part de Yves Saint Laurent potser, que hagi tingut l’impacte social i popular de la meravellosa britànica.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Fa un parell de dies, Thierry Frémaux, el director del Festival de Cannes, va anunciar que a partir d’ara els selfies estaran prohibits a l’alfombra vermella perquè considera que es tracta d’una pràctica «ridícula i grotesca» (els francesos, sempre tan precisos i mesurats en l’ús dels adjectius) que destorba el passeig dels actors i dels altres convidats per l’alfombra vermella així com la pujada de les famoses escales. 

Em puc imaginar que, en efecte, els selfies a l’alfombra vermella de Cannes hagin provocat algun embús i potser fins i tot alguna ensopegada a les escales. Fa molts anys, vaig viure en un àtic amb unes escales que es van fer famoses no només perquè havien sigut dissenyades pel meu oncle Oscar, sinó perquè Jorge Herralde i Umberto Eco havien estat a punt de trencar-se la crisma en més d’una ocasió al baixar-hi a altes hores de la matinada durant alguna festa.

Fins i tot les fotos de viatges

Jo, francament, no soc gaire partidària dels selfies. Crec que l’interès i la importància verdadera d’una persona és inversament proporcional a la quantitat de selfies que es fa. Per una altra banda, mentre estan entretinguts fent-se fotos no ens donen la llauna als altres perquè ens deixem fotografiar. Recordo que quan la gent no només es fotografiava a ella mateixa, sempre hi havia algun familiar o amic pesat insistint per fer-nos fotos perquè «d’aquí uns anys et farà molta il·lusió tenir-les». 

Avui dia, fins i tot les fotos de viatges són selfies. En algunes apareix de lluny i fora de focus la Torre Eiffel o la piràmide de Kheops o la Gioconda i en primer pla l’individu en qüestió traient la llengua, fent algun gest ridícul amb la mà (de pau, de victòria o, el més incomprensible de tots, d’enviar a prendre per sac) o intentant resultar sexi o profund (de sexi o de profund se n’és o no se n’és, qualsevol temptativa en aquest sentit sempre és vana, ridícula i grotesca com diria Thierry Frémaux).

Potser hem oblidat que la verdadera imatge d’un mateix, la que més importa, està en els ulls de la gent que ens estima, per a tota la resta, el millor és recórrer a un fotògraf professional.