Vulnerabilitat

En aquest llibre tan estrany i voluminós, a mig camí de la reflexió sobre la fe i de la indagació sobre els primers passos dels apòstols ('El Regne'), Emmanuel Carrère planteja una hipotètica revolució en un dels sagraments essencials del catolicisme. Assisteix a una trobada de cristians de l’associació francesa L’Arche, creada fa uns 50 anys per Jean Vanier, i observa com una de les cerimònies habituals que fan és el rentatge de peus. L’Arche es dedica a conviure amb els més desvalguts d’entre els desvalguts, els malalts tancats en centres de reclusió mental, abandonats, sense cap tipus d’esperança ni d’acolliment humà. Els acull no pas en d’altres centres sinó en un entorn familiar. 

Renten els peus no pas com es fa el Dijous Sant –una cerimònia evocativa– sinó amb la convicció que és aquí on rau l’essència de la fe. Diu Carrère: «L’amor vol la proximitat, la reciprocitat, l’acceptació de la vulnerabilitat». I imagina com seria la religió si, en lloc de l’eucaristia, tingués el rentatge de peus com a pedra angular. Jesús, quan institueix el memorial del cos i la sang, «parla col·lectivament als apòstols», però quan s’agenolla per rentar els peus als deixebles «ho fa davant de cadascú, personalment». 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

    

En l’únic Evangeli que en parla, el de Joan, l’apòstol Pere no entén un gest radical. És en la mirada íntima, en la constatació de la vulnerabilitat dels homes, on s’amaga el missatge de redempció.