Tot podrit

Al rei Joan Carles li van fer un trist favor al posar el seu nom a la universitat més corrupta i disfuncional d’Espanya, coneguda no pas per la seva excel·lència pedagògica i científica sinó per un seguit d’escàndols que no tenen fi: plagis, nomenaments a dit, tractes de favor i ara, per últim, un assumpte molt tèrbol, ple d’irregularitats, i potser, falsificacions, que concerneix la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, i un màster del qual sens dubte es penedeix.

La penetració del PP en aquesta universitat que se suposa pública és vergonyosa, i no és sinó un exemple més de la devastació i la podridura de les institucions de l’Estat que ha propiciat el partit al Govern. 

Hi ha fiscals que actuen com a advocats defensors del PP, negant-se a investigar una destrucció de proves, o la identitat de l’M. Rajoy dels papers de Bárcenas, o demanant l’exculpació de la senadora Barreiros, amb l’única finalitat de possibilitar el suport de Ciutadans als pressupostos; és lamentable que alts funcionaris públics, que haurien d’estar compromesos amb la justícia i amb els interessos dels ciutadans, no facin res més que posar traves a l’actuació de la primera i menysprear els drets dels segons, en benefici exclusiu del PP. 

Espanya ja no és un Estat de dret, la separació de poders no existeix i estem a mercè del partit polític més corrupte d’Europa. El conflicte de Catalunya, que és polític, per deixament i incúria de Rajoy està en mans del jutge Llarena, un home molt conservador –la politització de la justícia comporta que els jutges que accedeixen als alts tribunals siguin de la línia del Govern–, i que a cop d’ordres de presó no fa res més que impossibilitar qualsevol via de solució.

¿I l'oposició?

Notícies relacionades

Els terminis d'entrega de Puigdemont a Espanya van de 10 a 60 dies

Plorar de pena

És previsible que d’aquí un temps els tribunals d’Estrasburg declarin la nul·litat de les presons preventives acordades per Llarena, amb base en una interpretació molt discutible del delicte de rebel·lió i de la presó provisional, però el mal ja estarà fet. Mentre Rajoy segueixi en el poder, el problema de Catalunya no es resoldrà mai, entre altres motius, perquè mentre els responsables del desastre del procés puguin esgrimir les injustes presons no s’avindran a reconèixer que la via unilateral ha sigut un fracàs. 

¿I què fa l’oposició? Sánchez està desaparegut; Iglesias, el líder de Po­dem, partit anticapitalista, està molt ocupat amb assumptes de màrqueting i branding; a Rivera el que més el preocupa és la presó permanent revisable, de la qual fins fa unes setmanes abominava. ¿Què esperen per fer una moció de censura, encara que sigui amb l’única finalitat de convocar eleccions i fer fora Rajoy? ¿Són conscients de la seva responsabilitat? ¿Per a què els hem votat?