Anar al contingut

Contrapunt

La pèrdua del control en grans empreses

La pèrdua del control en grans empreses

Salvador Sabrià

D'aquí pocs dies, Freixenet dependrà d'alemanys, Abertis i Cellnex d'italians i Mediapro de xinesos

Mentre estàvem preocupats pel trasllat de les seus socials de diversos milers d’empreses catalanes a altres comunitats autònomes, resulta que el més important, el control de les grans empreses, ha canviat de mans o ho farà en els mesos vinents. I no serà precisament per quedar-se en companyies espanyoles, sinó que passaran a l’òrbita de grans multinacionals estrangeres.

L’última a sumar-se a aquest carro de fuga d’accionistes del país natal és la cavista Freixenet. Després de llançar durant mesos advertències públiques que traslladaria la seva seu fora de Catalunya si es mantenia la tensió del procés o avançava la possibilitat de la independència, al final resulta que no canvia de seu, sinó d’accionariat. Ara, en comptes d’un trasllat bastant simbòlic, en principi, com seria el de la seu, el que ha passat ha sigut un terratrèmol en el control real de la firma, la majoria de la qual passarà a tenir-la la multinacional alemanya Henkell. I de ser una empresa familiar, Freixenet es convertirà pràcticament en una filial d’una multinacional estrangera. Els del boicot al cava català tindran cada vegada més difícil l’elecció de la marca que no haurien de comprar, si per si mateix ja era bastant absurd boicotejar un producte amb components procedents d’altres zones d’Espanya.

I es preparen més canvis de poder empresarial que traslladaran els centres reals de decisió, i no l’edifici o la seu administrativa, d’empreses d’origen català a altres països. Sense anar més lluny, la companyia de gestió d’infraestructures Abertis, que després d’un acord entre l’espanyolíssima ACS de Florentino Pérez i la firma Atlantia, controlada pels Bennetton, passarà a mans italianes (tindrà el 50% més una acció de la nova societat). Una sort semblant seguirà Cellnex, la companyia de telecomunicacions que va néixer d’una filial d’Abertis. El seu màxim accionista passarà a ser també Atlantia, si s’executa l’opa.

Els canvis de propietat arriben fins i tot a empreses de comunicació com Mediapro. Tres dels seus socis han venut la seva part a l’empresa xinesa Orient Hontai. I encara que se suposa que mantenen un pacte amb els altres dos accionistes fundadors per mantenir l’orientació, el cert és que aquests han perdut la majoria.

Sense presses, grans firmes catalanes no se n’han anat a la resta d’Espanya, com anunciaven molts, sinó, de fet, a l’estranger. Cosa que no deixa de ser també una pèrdua per al conjunt de l’Estat, encara que a alguns sembla que els senti millor que una empresa passi a tenir una matriu alemanya, anglesa (com Iberia i Vueling, en mans de IAG) o italiana abans que catalana.