Pobresa infantil, aquí i ara

Una de les conseqüències més terribles de la crisi econòmica és la cronificació de la pobresa en una franja considerable de la població. L’elevat cost de la vivenda, l’atur sobrevingut o les situacions dramàtiques de desnonament han incrementat el nombre de famílies que sobreviuen per sota dels llindars mínims. 

Aquest problema social de primer ordre augmenta en la franja dels menors d’edat, de tal manera que ja es tracta d’una situació enquistada, com relleva l’estudi Aquí, avui, encara que acaba de presentar l’oenagé Save The Children. A Catalunya, un de cada quatre menors (un total de 350.000) pateix una pobresa que afecta tots els àmbits, des de la salut fins a l’educació, des del desenvolupament físic fins a l’emocional i cultural, passant per la vulnerabilitat que pateixen com a víctimes d’agressions o abusos sexuals.

El panorama descrit per Save The Children dona dades esfereïdores, i més si es té en compte que Catalunya només destina el 0,8% del PIB a la protecció social de menors, molt per sota de la mitjana europea. Les ajudes són eficaces en l’acció immediata i urgent, però no prou potents per disminuir una desigualtat que afectarà els menors al llarg de tota la seva vida. L’escassetat de recursos, amb l’estancament de la Renda Garantida de Ciutadania, no és una bona notícia en l’afany que haurien de tenir les administracions per lluitar en clau d’equitat contra aquesta plaga.