Editorial
Vulnerables i desinformats
La incapacitat per preveure una incidència d’aquest tipus i reaccionar demostra imprevisió
L’apagada més gran de la història d’Espanya va deixar ahir tot el país, i els nostres veïns portuguesos, en estat d’excepció. Metros i trens aturats, 30.000 persones atrapades i que van haver de ser rescatades, comerç col·lapsat, indústria paralitzada, telecomunicacions en precari, serveis essencials dependents de l’existència de generadors d’emergència... Fins i tot si es confirma que el restabliment de subministrament d’energia iniciat ahir segueix a bon ritme, el caos d’aquest dilluns ha de servir d’avís de fins a quin punt hem d’estar preparats per a eventualitats que podrien ser encara més greus. I com a alerta per ser conscients que no ho estem. Sigui quin hagi sigut el detonant que va fer que el 60% de la producció elèctrica del país desaparegués del sistema en cinc segons, la incapacitat per evitar una incidència d’aquest tipus i que el seu resultat sigui que tot el sistema elèctric del país s’esfondri durant almenys tot un dia són senyals d’una falta de previsió inexplicable i encara inexplicada. Ni el Govern central ni Red Eléctrica Española, l’entitat amb participació pública que gestiona la distribució de l’energia, van donar ahir al final d’una jornada caòtica cap explicació sobre les causes de tal col·lapse sobtat.
Per tant, encara no es poden aventurar conclusions dels motius d’aquest desastre. Però sí que és necessari recordar aquesta fragilitat específica de la infraestructura elèctrica espanyola que aquest mateix cap de setmana analitzàvem en aquestes mateixes pàgines, i reclamar una actitud decidida davant les reticències de vol curt que han frenat les interconnexions de molt alta tensió amb la resta del continent (que han ajudat a remuntar el sistema a la illa energètica ibèrica) i la necessària ampliació de la xarxa de distribució al mateix pas que la descarbonització incrementa la demanda d’electricitat. Encara és aviat, sense conèixer què ha passat, per apuntar si algun dels altres problemes encara pendents en la transformació energètica en la qual estem immersos poden haver tingut o no relació: el debat sobre quines formes de generació han de servir de complement per estabilitzar el subministrament davant les fluctuacions pròpies de les energies renovables, fins a quin punt la política de fixació de preus ha de marcar quin ha de ser el mix energètic a cada moment, a partir de quin moment pot ser prudent plantejar-se el renunciar a les centrals nuclears...
La temptació d’aprofitar el que va passar per qüestionar, sense tenir encara les dades i segons quins siguin els prejudicis o biaixos ideològics, el procés de transició cap a les energies netes o la continuïtat de l’energia, hauria de ser evitada. Com la propagació de notícies falses o informacions no contrastades de què ahir va advertir el president del Govern central. Però la veritat és que una més gran agilitat i transparència hauria ajudat a evitar els riscos de la desinformació. Que al cap de moltes hores del que va passar el missatge oficial es limiti a no descartar cap hipòtesi no fa més que alimentar les sospites sobre quin error o interferència pot haver sigut la causa i per què encara no és identificat públicament. I si encara no s’ha trobat l’explicació això no és menys inquietant.
Està més que justificat felicitar els ciutadans per l’actitud cívica mantinguda davant el caos en què es van veure implicats. Però segur que no es conformaran si la rendició de comptes no arriba, aviat i amb claredat..
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
